Vida i obra
Estudià principalment la prehistòria de Menorca i l’època medieval. Inicià els estudis de batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament de Maó (1923), però els interrompé per motius familiars. Realitzà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona com a alumna lliure (1944-49). Treballà amb Ll. Pericot, A. del Castillo, F. Mateu i Llopis i J. Vicens i Vives. L’any 1954 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou destinada a la Biblioteca Pública de Maó, on també es feu càrrec de l’arxiu històric i del Museu de Belles Arts. Posteriorment les tres institucions quedaren refoses en la Casa de Cultura.
Fou la primera dona que tingué un paper important dins la cultura menorquina, tant des del càrrec de directora de la Casa de Cultura com per la seva tasca d’historiadora i arqueòloga. Impulsà la creació de biblioteques públiques en diversos pobles de Menorca. Col·laborà en publicacions periòdiques (Menorca Diario Insular, Diario de Barcelona...), i organitzà exposicions de tema divers a Maó. Excavà jaciments importants, com la naveta de Biniac i el poblat d’Alcaidús i descobrí i excavà les basíliques des Fornàs de Torelló, de Molinet des Cap des Port i Illa del Rei. Amb Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons.
El seu gran mèrit, però, fou la seva presència en importants congressos estatals i internacionals. A més d’escriure diversos articles de divulgació, participà activament en els congressos nacionals d’arqueologia (fou l’organitzadora del desè, celebrat a Menorca l’any 1967), i en els CHCA. També publicà en obres col·lectives de caràcter científic i d’àmbit estatal, fet aquest insòlit fins aleshores entre els historiadors menorquins, a excepció de Cosme Parpal.
En morir, deixà inacabat el seu projecte més ambiciós: la publicació d’una nova síntesi d’història de Menorca que havia de substituir l’obra clàssica de Francesc Hernàndez i Sanz, publicada seixanta anys abans. Al final només sortí a la llum el primer tom com a obra pòstuma el 1977.
La seva obra abraça una notable varietat de camps, i en bona part es relaciona amb la seva triple condició de bibliotecària, arxivera i arqueòloga. Els treballs més interessants fan referència al camp de l’arqueologia. També tingué una especial predilecció per la història medieval, àmbit en què realitzà contribucions remarcables, com els capítols referents al període 1287-1410 de la seva Historia de Menorca, a més d’altres articles sobre la mateixa temàtica. L’obra de Maria Ll. Serra fou transcendental en el seu moment, per bé que la investigació més recent l’ha superat en bona part.
De la seva bibliografia també destaquen “Compras de trigo hechas por la Universidad de Mahón a diversas ciudades mediterráneas”, VI CHCA (1959); “De arqueología menorquina. Círculos”, Revista de Menorca (1961); “Historia de la Revista de Menorca”, Revista de Menorca (1961); “Catálogo de la colección de cerámica del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón”, Revista de Menorca (1962 i 1963); “Fortificaciones medievales del campo de Menorca. La torre de Binifadet”, Revista de Menorca (1962); “Los incunables de la Biblioteca Pública de Mahón”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos (1962); “Canteras y pozos prehistóricos de Menorca”, Ampurias, XXV (1963); “Noticia de la colección Pons de Travesí del Museo Provincial de Bellas Artes de Mahón, y catálogo de sus denarios romano-republicanos”, Numisma (1964); Menorca piedra y arqueología (1964); “Arquitectura ciclópea menorquina”, Arquitectura megalítica y ciclópea catalano-balear, CSIC (1965); “La naveta oriental de Biniac (Alayor, Menorca)”, Pyrenae, I (1965); “Grabados rupestres en Trepucó (Mahón)”, Cesaraugusta, CSIC (1967); “Establecimiento del régimen de insaculación en Menorca bajo el reinado de Alfonso V”, IV CHCA (1970), i “Excavación y restauración de la naveta meridional de Rafal Rubí (Alayor, Menorca)”, Noticiario Arqueológico Hispánico, XVI (1971). En col·laboració amb G. Rosselló i Bordoy escriví la Historia de Menorca. Tomo I. De los orígenes al final de la Edad Media (1977), i en col·laboració amb G. Rosselló i Bordoy i J.A. Orfila, Notes d’actualització de Joan C. De Nicolás Mascaró.
Una part del seu fons es conserva a la Biblioteca Pública de Maó, de la qual fou directora fins a la seva mort. La feina de recerca i divulgació li valgué diverses distincions, com el nomenament de Dama de l’Orde d’Alfons X el Savi, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia i la Creu del Mèrit Naval.
Lectures
- CANUT, M.L.; AMORÓS, J.L.: Anatomía de una cultura. Cien años de la Revista de Menorca (1888-1988), Institut Menorquí d’Estudis, Maó 1989, esp. p. 257-262.
- CASASNOVAS, A.: “María Luisa Serra Belabre”, Boletín de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas, 33, 1955.
- Exposición de homenaje a María Luisa Serra Belabre con motivo de ser designada hija ilustre de Maón, Ajuntament de Maó, 1971.
- MAÑÁ, J.M.: “Necrológicas. Mª Luisa Serra”, Boletín de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas, 81, 1968.
- Maria Lluïsa Serra Belabre: 21 de juliol de 1911 – 19 de novembre de 1967. Bibliografia, Biblioteca Pública, Maó 1992 [mecanografiat].
- MASCARÓ I PASSARIUS, J.: “Menorquines a través de la historia. María Luisa Serra Belabre”, Geografía e Historia de la isla de Menorca, tom I, Ciutadella 1980, p. 108-110.
- PETRUS DE TOLÓS, M.: “María Luisa Serra Belabre”, Ampurias, 1968, p. 387-389.