Distribució dels principals afloraments dels terrenys del Cretaci superior als Països Catalans.
Maber, original de l’autor
Tal com ja hem comentat, considerarem que el cicle del Cretaci superior comença amb les arenes de l’Albià superior, això és entre 112 milions d’anys, edat de la base de l’Albià, i 97,5 milions d’anys, límit entre l’Albià i el Cenomanià. El seu límit superior, en la majoria d’àrees, és una discontinuïtat que assenyala la fi del Mesozoic. L’edat del canvi d’era és de 65 milions d’anys. Així doncs, el cicle del Cretaci superior comprèn un lapse d’uns 40 milions d’anys i abraça l’Albià superior, el Cenomanià, el Turonià, el Coniacià, el Santonià, el Campanià i el Maastrichtià. Els quatre darrers estatges se solen agrupar sota el nom de Senonià. Els terrenys d’aquest cicle assoleixen graus de desenvolupament diferent en els tres grans dominis considerats. Així, a la vora oriental d’Ibèria el desenvolupament del Cretaci superior és més aviat magre, en particular pel que fa al Senonià; per contra, als Pirineus, el Cretaci superior assoleix un grau de desenvolupament considerable i les diferents fàcies presents, les seves relacions i les discontinuïtats entre elles reflecteixen les primeres etapes de l’estructuració de la serralada. Al domini beticobalear l’extensió i qualitat dels afloraments és molt variable segons les regions.