El registre sedimentari en el domini catalano-valencià. Les fosses i depressions neògenes

A les àrees emergides dels marges NW de la conca Catalano-balear (també anomenada solc de València) i pròximes (golf del Lleó), el registre sedimentari neogen es conserva, principalment, en les depressions litorals.

Esquema sintètic del registre sedimentari neogen a les àrees emergides del domini catalano-valencià. Les característiques dels sediments de cada depressió són variables a causa de les particularitats estructurals de cadascuna i també de la influència diferent que reberen de les transgressions i regressions marines, més importants a les zones properes al litoral que no a les més l’interiors.

Biopunt, original de P. Anadón, L. Cabrera i E. Roca.

Als Pirineus orientals, les depressions del Rosselló, del Conflent, de la Cerdanya, de la Seu d’Urgell i, parcialment, de l’Empordà se superposen a les estructures compressives de l’Orogen Pirinenc. Més cap al S, les depressions de la Selva (i també la de l’Empordà) són limitades per falles normals d’orientació NW-SE. A la resta del marge continental, les fosses de Vallès-Penedès, Garraf-Montnegre, Baix Llobregat - pla de Barcelona, Vilanova-Sitges, Camp de Tarragona i Baix Ebre-Maestrat integren la zona emergida del complex conjunt de «horste» i «graben» que configura el marge. D’altres depressions d’entitat menor (Sinarques, Ribesalbes-l’Alcora, Alt Millars, Racó d’Ademús, Palància, Depressió Costanera Valenciana, Cofrents-Aiora i Bicorb-Navarrés) es localitzen en zones més internes del marge continental catalanovalencià.

Les característiques dels rebliments sedimentaris de les diverses depressions són molt variables, per les diverses influències que han rebut dels entorns estructurals i paleogeogràfics respectius. La major part de les depressions i fosses litorals neògenes del domini catalano-valencià han experimentat alguna influència de les transgressions i regressions marines durant l’evolució; influència que, tanmateix, no és evident en les depressions situades a les zones més interiors del continent. Aquest fet, juntament amb les peculiaritats estructurals cada sector en particular, hade cada sector en particular, ha configurat un conjunt de rebliments sedimentaris que, de vegades, són difícils de correlacionar, principalment per la desconnexió espacial entre les diverses depressions i fosses, com també per la manca freqüent de datacions biostratigràfiques fiables. A conseqüència de tot això, la descripció dels registres estratigràfics de les fosses i depressions neògenes es farà ací d’una manera sectorial, agrupant les conques que mostren unes afinitats més grans i més possibilitats de correlació.