Les reserves i els recursos hidràulics als Països Catalans

L’aigua disponible

Recursos hídrics bruts dels Països Catalans (mesurats en hm3/any): Roine-Mediterrània, Pirineus Orientals, Ebre, Xúquer, Segura, Garona i Balears.

Dades elaborades per l’autor

En els darrers anys, i partint de les conclusions a les quals s’arriba en els grans estudis hidrogeològics i de recursos hidràulics totals efectuats en el territori per diferents organismes oficials (Servei Geològic d’Obres Públiques, Instituto Geológico y Minero, IRYDA, Bureau de Recherches Géologiques et Minières, Comissaries d’Aigües, etc.), s’han publicat nombroses dades relatives als recursos hidràulics disponibles, i en concret dels recursos dels aqüífers dels Països Catalans.

En base a la unitat del cicle hidrològic, les grans xifres poden acotar-se amb relativa senzillesa. En una primera aproximació, els recursos d’una determinada conca hidrogràfica serien les aigües superficials que porten els rius, mesurades a les estacions d’aforament, en el benentès que no existissin sortides artificials o pèrdues subterrànies a una altra conca. En els Països Catalans aquest raonament no és rigorosament cert, ja que no tots els aqüífers drenen pels rius, especialment els costaners, que ho fan subterràniament a la mar.

Plantejades així les coses, i coneixent la pluviometria i el dèficit d’escorriment intern, poden deduir-se els ordres de magnitud de cada component del cicle hidrològic, a més dels recursos bruts, sense comptar possibles reutilitzacions. El valor donat a les pèrdues subterrànies a la mar, difícilment avaluades, ha d’entendre’s com màxim i en circumstàncies de règim natural poc influenciat. Addicionant els conceptes per escorriment i pèrdues subterrànies a la mar s’arriba a una xifra versemblant dels recursos hídrics bruts dels Països Catalans, que en valors mitjans giren prop dels 26 000 m3/any, els quals es reparteixen tal com recull el quadre adjunt.

Si bé l’obtenció de les anteriors xifres no ofereix especials dificultats, no passa el mateix quan es vol particularitzar en la recàrrega i descàrrega de cada aqüífer i la regulació subterrània aconseguida amb la seva explotació. Més complex encara és el tema reserves, evident en embassaments de superfície, però poc conegut en el cas dels aqüífers. És aquest un punt que requereix tasques d’exploració complicades, amb moltes despeses, per la qual cosa és el tema més indeterminat dels estudis hidrogeològics i solament valorable a posteriori en funció de la resposta a les extraccions artificials.

Principals extraccions d’aigües subterrànies efectuades (1980) als Països Catalans, d’acord amb el PHB (Pla Hidrològlc Balear), el PHPO (Pla Hidrològic del Pirineu Oriental), el PHX (Pla Hidrològic del Xúquer), el GC (Generalitat de Catalunya), el SGOPU (Servei Geològic d’Obres Públiques), i el BRGM (Bureau de Recherches Géologiques et Minières).

Dades elaborades per l’autor

És fora de l’abast i de l’extensió d’aquesta obra fer una descripció exhaustiva dels recursos i reserves de cadascuna de les moltes unitats hidrogeològiques dels Països Catalans. Cal recórrer en cada cas a la bibliografia especialitzada, en la qual s’adverteix la desigual qualitat i profunditat de les recerques realitzades fins ara, que no solen anar més enllà de simples exploracions de desenvolupament o recursos; manquen amb massa freqüència els estudis d’aqüífers ben definits quant a la geometria i els paràmetres de funcionament que permetin la seva modelització i simulació. Tanmateix, però, una idea real de les possibilitats d’explotació dels nostres aqüífers la pot oferir el quadre adjunt, on s’especifiquen per regions les extraccions actuals, així com els problemes haguts en l’explotació.

Les necessitats hidràuliques

Analitzant el consum i les demandes, hom constata que a nivell global els recursos bruts disponibles són suficients (26000 hm3/any, enfront d’uns 8000 hm3/any).

Balanç hidràulic dels Països Catalans (hm3/any).

Dades elaborades per l’autor

Principals demandes d’aigua als Països Catalans (1985) (a dalt), i extracció d’aigües subterrànies en diversos llocs del món (1975) (a baix) (hm3/any).

Dades elaborades per l’autor

Tanmateix, si les comparacions es fan per conques, el desequilibri és manifest, fins i tot dintre de cadascuna d’elles. Així, a la conca dels Pirineus Orientals pot enganyar la situació excedentària, amb una demanda que no arriba al 50% dels recursos bruts, perquè si mirem la localització d’aquests darrers és notòria la seva concentració en la regió nord, mentre que al centre i al sud (del Llobregat fins al Camp de Tarragona) ja són deficitaris quant a recursos propis. A la conca del Xúquer passen coses semblants, encara que més agreujades per l’elevat percentatge d’utilització dels recursos bruts, el 78%. És a les Balears on el grau d’utilització assoleix la xifra més gran (87%), essent cada vegada més difícil l’intent de regularització de nous recursos.

En valors absoluts, són les aigües superficials la principal font de subministrament a la demanda (81%), gran part de les quals es dediquen al reg; el 19% restant és cobert per aigües subterrànies que majoritàriament es fan servir per a l’abastament urbà i industrial, proporcions totes elles del mateix ordre que en altres països veïns.

Les previsions de futur

Tan important com regular o generar nous recursos hidràulics, és conservar els ja existents. Sota aquesta premissa, els dos eixos al voltant dels quals ha de girar la utilització dels nostres recursos hidràulics en l’avenir seran la protecció de la qualitat de les aigües, i la redistribució dels recursos segons convingui i per a pal·liar els desequilibris en la demanda. La no-conservació de la qualitat de les aigües superficials i subterrànies seria la seva destrucció com a recurs. La llastimosa situació de molts dels rius i la galopant contaminació dels aqüífers segons les variades formes i processos considerats obliguen a un ràpid posicionament per tal d’aturar la tendència. Mentre que és prou clara l’acció prioritària de netejar els rius, tot conservant les ribes i lleres, evitant que s’hi aboquin residus de tot tipus, especialment líquids sense el degut tractament, ja és més difícil aconseguir la protecció del subsol, impedint la inutilització dels aqüífers, peces insubstituïbles en els sistemes de recursos dels Països Catalans.

Evitar i prevenir la contaminació, lluitar amb tots els mitjans contra la intrusió d’aigües marines, recuperar amb accions a terme mitjà els aqüífers contaminats i protegir-ne les àrees de recàrrega, és una llarga i complexa tasca que caldrà fer. Tots aquests objectius requeriran, des del punt de vista hidrogeològic, un salt en les investigacions, passant de la simple identificació dels aqüífers i avaluació dels recursos bruts, a un coneixement més acurat de l’emmagatzematge, dinàmica subterrània i temps de renovació per a la seva correcta integració en els sistemes d’aprofitament, gestió i control dels recursos hidràulics.