Els minerals i les roques industrials als Països Catalans

Concepte de mineral i roca industrial

Explotació de roques industrials: situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres.

Maber, original de l’autor.

Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills; en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia potencial que contenen. Aquest fet, juntament amb la circumstància que són relativament abundants a la natura i no es presenten problemes ni en les lleis ni en les reserves, fa que el producte resultant sigui de molt poc valor afegit; el valor mitjà es situa entorn dels 2$/t (1985), sense tenir en compte les roques ornamentals (marbres, granits, etc.)- El principal condicionament en el seu valor és la distància al mercat, per la qual cosa el valor del producte s’estableix en el lloc d’extracció. Aquest factor és la causa directa que les explotacions siguin molt disperses i, per tant, petites, per tal de poder-se apropar al lloc de consum.

Els productes que s’obtenen de l’explotació de minerals i roques industrials es destinen fonamentalment al sector de la construcció i, en menor proporció, als sectors químic, siderometallúrgic i agrícola.

Aquests productes es poden classificar en els d’ús directe, com és el cas de les pedres dimensionals (blocs per a esculleres, balast per a les vies fèrries, etc.), i els d’ús en processos industrials relativament senzills, com és el cas dels aglomerants (ciments, calç i guix), o també el dels abrasius (pumites, granats, etc.), per esmentar-ne alguns.

Formes d’explotació

La major part dels minerals i les roques industrials es caracteritzen pel fet que es presenten en masses rocoses que afloren directament en la superfície, o gairebé, i que no presenten recobriment d’estèril, o bé aquest és molt poc potent. Això fa que la mineria d’aquests productes adopti les tècniques de la mineria a cel obert, és a dir, aquell conjunt d’operacions i processos necessaris per tal de poder extreure la roca o el mineral d’interès econòmic des de la superfície.

Les característiques dels diferents materials que es tracten en aquest apartat donen lloc a diferents tipus d’explotacions a cel obert: pedreres i graveres, fonamentalment. En ambdós tipus el ritme d’explotació és molt alt i, per tant, la vida és molt curta. Atès que la fase de concentració posterior a l’arrencada no existeix o és molt senzilla, es tracta normalment d’installacions mòbils.

Seqüència d’explotació en una pedrera de roca calcària, des de l’arrancada dels materials, fins a l’evacuació dels àrids elaborats.

Romà Montull, original de l’autor.

La típica seqüència dels processos en pedreres i graveres és la següent: terrabuit o operació per la qual es prepara la superfície topogràfica desforestant-la, etc.; arrencada o extracció pròpiament dita del material, que pot ser directa, si el material és fàcilment extractable (argiles, graves, etc.), o bé mitjançant perforació i voladura (cas de roques dures, com les calcàries, les dunites, etc.); càrrega mitjançant pala mecànica de diferents tipus (dragalina, rotopala, etc.); transport per l’interior dels bancs, normalment amb vehicles de gran tonatge; trituració primària, normalment en trituradores de mandíbules; transport a planta mitjançant vehicles o cinta transportadora; trituracions secundàries en molins, etc., fins a aconseguir la mida granulomètrica desitjada; classificació de les diferents granulometries per mitjà de diferents garbellaments; rentat, si s’escau (que pot ser força sofisticat en les sorres per a la indústria del vidre, per exemple); i emmagatzematge o rebuig cap als runams. Les particularitats dels materials que s’exploten i els diferents usos que se’ls pot donar fan que aquesta seqüència pugui variar i/o algun dels processos pugui no ser-hi. Per exemple, el mètode d’arrencada en algunes pissarres és mitjançant un cable-serra, o bé, en les graveres no existeix la fase de trituració, etc.

Les pedreres

Explotació d’argiles, en règim d’extracció directa mitjançant una màquina excavadora.

Romà Montull, original de l’autor.

Les pedreres representen en volum el tipus d’explotació a cel obert més important a escala mundial (60%), encara que per les raons que ja hem exposat es tracta sovint d’explotacions petites. Són, doncs, explotacions superficials amb un o dos fronts (bancs), de roques més o menys massives, en els quals no hi sol haver problemes de selecció ni de reserves a escala global. Normalment, com ja hem dit, la tecnologia és molt petita i és destinada a obtenir una granulometria adequada a l’ús que es vol fer del producte. Aquesta granulometria és donada per la natura (argiles), o bé s’aconsegueix en les operacions d’obtenció de la substància, mitjançant un disseny i una seqüència de la voladura adequats i/o una posterior trituració i classificació en garbells. Cas que el material ho permeti, l’arrencada es fa directament mitjançant "bulldozers". Tradicionalment, als Països Catalans les explotacions s’han fet en un sol front, i s’ha arribat a unes altures dels bancs que superen els límits d’eficàcia i seguretat raonables.

Unes aplicacions més i més específiques i unes normes de qualitat cada cop més selectives fan que s’hagin de començar a considerar problemes de selecció i reserves (contràriament al que hem dit que ha estat fins ara). Això implica un augment en la tecnologia de l’explotació per tal que aquesta sigui més selectiva. Així es podrà donar una destinació diferent a la producció, o bé sotmetre a diferents processos els materials obtinguts en els diversos fronts. És per això que s’hauria de tendir a explotacions amb més fronts i de menor altura, i caldrà compensar el cost d’obertura d’un nou banc amb menors costos d’operació. Igualment s’hauria de tendir a millorar la tecnologia i a augmentar la productivitat mitjançant la concentració de les explotacions; la millor tecnologia podria compensar el transport fins a les àrees de consum. Aquesta tendència a la racionalització de les explotacions s’ha fet observar de fa anys en els països d’economia i cultura més avançades.

Les graveres

Explotació mitjançant draga flotant de materials d’un fons submergit. En el cas de l’esquerra, la draga duu incorporat un sistema de selecció i tractament que permet d’eliminar directament els materials de rebuig.

Romà Montull, original de l’autor.

Un cas particular és el de les graveres, on poden haver-hi explotacions de materials detrítics sedimentaris horitzontals, recoberts o no per una dèbil capa d’estèril, i afectats o no pel nivell freàtic: són els jaciments al·luvials actuals (lleres dels rius) o recents (terrasses fluvials), o bé els jaciments de dipòsits col·luvials. Les formes d’explotació depenen que el jaciment que es vulgui explotar estigui afectat o no pel nivell freàtic. En el primer cas, el mètode emprat és el dragatge amb dragues flotants en les quals s’efectua una selecció granulomètrica i es rebutgen sobre el mateix jaciment les fraccions que no interessin, o bé s’efectua el dragatge d’un nivell superior, mitjançant una dragalina que buida la pala sobre una tremuja on s’inicia el procés de classificació.

Dragat per sota del nivell freàtic de graves i sorres al·luvials, mitjançant una draga de cullera.

Romà Montull, original de l’autor.

En el segon cas, si la capa d’estèril és relativament important, s’adopta una forma d’explotació a cel obert semblant a l’anomenada transferència, sense que arribi a tenir l’espectacularitat que aquesta tècnica té en els jaciments de carbó o de fosfats on s’ha desenvolupat. Consisteix en dos fronts d’explotació, un per a l’estèril i l’altre per a la capa que es vol obtenir. El forat que deixa el segon front és reblert amb l’estèril que es treu en el primer per tal d’accedir a la capa explotable. Ja hem dit que unes especificacions cada cop més estrictes comencen a limitar les reserves d’un determinat jaciment i també els possibles jaciments a nivell global, la qual cosa implica un augment de la distància de transport. Com a conseqüència de tot això, s’han començat a fer imprescindibles els treballs d’exploració geològica previs a tota explotació, cosa que fins a l’actualitat només es donava en el cas de matèries primeres de tipus estratègic i energètic.

Impacte ambiental i disponibilitat

Explotació mitjançant terrasses o bancals en una pedrera a cel obert, amb un sol front d’avanç, a l’esquerra, o amb diversos, a la dreta.

Ricardo Génova, original de l’autor.

Com tota explotació a cel obert, tant les pedreres com les graveres tenen un impacte ambiental fort. Pel fet de ser molt disseminades i de vida curta són de difícil control. A part el soroll, la pols, etc., hi ha una degradació total del sòl i la vegetació de tota la superfície ocupada per l’explotació. En el cas de les pedreres, ultra les possibles dificultats de l’estabilitat dels fronts —massa alts i massa drets, com ja hem dit— hi ha la difícil repoblació de l’explotació. Le graveres, en canvi, solen afectar sòls edàfics força desenvolupats i aptes per als conreus, i també solen afectar directament els nivells freàtics amb la possible contaminació del sòl, però tenen a favor que són de fàcil repoblació. Precisament, el gran problema ambiental d’ambdues explotacions rau que massa sovint es fan servir, un cop abandonades, com a abocadors incontrolats.

A causa que lentament es va imposant una normativa més restrictiva quant a l’impacte ambiental, comencen a restringir-se els jaciments i, per tant, a disminuir les reserves.

Els pòrfirs són roques magmàtiques de composició intermèdia, constituïdes per plagiòclasis, biotita i/o hornblenda, etc. aglutinats per una matriu de gra fi. El pòrfir diorític, a dalt, és una roca afí a la diorita; la mostra procedeix de les Guilleries (Selva-Ospna). El pòrfir sienític, a baix, és afí a la sienita; la mostra procedeix de Segueró (Baix Empordà). Els pòrfirs són emprats en construcció.

Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona.

Dintre dels Països Catalans, existeixen moltes i variades explotacions de minerals i roques industrials. Entre aquestes, i per la seva singular importància, farem esment de les següents: explotacions d’argiles, calcàries (i roques carbonatades, en general), gresos i sorres, pissarres, granits i pòrfirs, basalts, lapilli i ofites. Queden al marge les explotacions de guixos, que ja hem vist anteriorment, en tractar els jaciments evaporítics.

En primer lloc, veurem les explotacions d’argiles, com les de Calaf (Anoia) o la Llosa del Bisbe (Serrans), entre moltes més que existeixen; tot seguit veurem les pedreres de calcàries (i de roques carbonatades, en general), de gran difusió arreu dels Països Catalans, com les situades a Vallcarca (Garraf), o les de Bunyol (Foia de Bunyol); a continuació veurem les explotacions de gresos i de sorres, com les anteriors profusament abundoses, com les de Xelva (Serrans) o d’Algímia de la Baronia (Camp de Morvedre); dintre d’un quart grup, veurem les explotacions de pissarres id’esquists, no tan abundoses com les anteriors, i que es localitzen quasi exclusivament a Catalunya i a Menorca, com les de Roses i Cadaqués (Alt Empordà), o les de Sant Cristòfol (Menorca); a continuació veurem les pedreres granítiques, com les anteriors poc abundoses i localitzades exclusivament a Catalunya, com les de Lles (Baixa Cerdanya) o Prades (Baix Camp); en un sisè grup, veurem les pedreres de basalts i de roques ofítiques, de més dispersió geogràfica que les anteriors, però en canvi poc abundoses, com les que es troben al Pont de Suert (Alta Ribagorça) o a Castellfollit de la Roca (Garrotxa), en el primer cas d’ofites i en el segon de basalts; i finalment, en un darrer apartat, amb les altres explotacions de pedreres de roques industrials, veurem breument les de quarcites, grauwaques, gneis i lapilli, situades a diferents llocs dels Països Catalans, i especialment a Catalunya.

Les agrupacions anteriors s’han fet en base a les utilitzacions de cadascuna de les roques explotades i, en tractarles, anirem parlant de les diferents aplicacions que tenen.

Les explotacions d’argiles

Dintre d’aquest grup hem situat totes les explotacions d’argiles i de materials argilosos en general. Així, tant veurem les extraccions de caolins, com les explotacions de margues argiloses.

Argila procedent del Pinell de Brai (Terra Alta). L’argila és, de fet, una roca sedimentària de composició alumínica que apareix entre els materials del Cretaci Superior, fonamentalment, bé que fa part dels components quaternaris del sòl. Les argiles són la base de la indústria ceràmica, sobretot les més riques en caolinita.

Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona.

Les unes i les altres, encara que amb notables diferències, tenen aplicacions força semblants, ja que constitueixen la base de la indústria ceràmica. Ara bé, dintre d’aquesta existeixen diferents modalitats, entre les quals farem esment de la fabricació del gres, per una banda, i de la fabricació de rajoles, per una altra. En el primer cas, s’utilitzen les argiles més riques en caolins, com són moltes de les procedents d’explotacions situades al Sistema Ibèric, dintre del País Valencià (Ares d’Alpont, Alpont, la Llosa del Bisbe i d’altres de la comarca dels Serrans, principalment), que es distribueixen entre els materials cretacis de la fàcies Weald i de la formació Utrilles, principalment. En el segon cas, s’aprofiten també les margues argiloses segons els llocs. Es tracta d’explotacions argiloses molt escampades per arreu, i de les quals solament farem un breu esment. Es poden destacar les de Calaf (Anoia), que aprofita materials oligocènics; o les de Terrassa (Vallès Occidental), on s’extreuen materials miocènics. En qualsevol cas, la llista seria interminable.

Al marge de les anteriors, en diferents llocs s’extreuen argiles, que es destinen a la fabricació d’objectes de decoració, com succeeix amb les de Breda (Vallès Oriental), on s’exploten uns materials miocènics; o també amb les de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), on s’aprofiten uns materials argilosos del Miocè.

A causa de la gran quantitat d’explotacions argiloses situades arreu dels Països Catalans, escampades per les diferents unitats geològiques i per diferents nivells estratigràfics, les anirem veient d’acord amb la classificació que segueix.

Explotacions pirinenques

Són molt poc importants, i la majoria de les vegades són dintre de les comarques marginals, o en les depressions interiors.

Farem esment de les explotacions de Purroi de la Solana i Benavarri (Baixa Ribagorça), que corresponen als materials cretacis, i de les de Ripoll (Ripollès), eocenes. Cal fer esment també de les explotacions d’argiles miocenes, situades a Castellciutat i a la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que pertanyen a la depressió de l’Urgellet.

Explotacions mediterrànies

Tenen més importància que les anteriors, encara que no arriben a tenir la que caracteritza el Sistema Ibèric, que veurem més endavant. Les classificarem com segueix, d’acord amb la seva situació estratigràfica.

Les explotacions d’argiles triàsiques hi tenen poca extensió, i es localitzen exclusivament dintre dels materials del Keuper. N’existeixen a Gelida (Alt Penedès) i a Santa Maria de Miralles (Anoia), la primera a la Serralada Litoral i la segona a la Prelitoral.

Les explotacions d’argiles crètacies també es troben poc esteses, i les més importants són dintre de la Serralada Prelitoral. Actualment n’hi ha al Pinell de Brai i a Prat de Comte (Terra Alta), i pertanyen al Danià. A Prat de Comte també n’existeixen de la formació Utrilles.

Les explotacions d’argiles miocenes són més abundoses que les anteriors, i són sempre (almenys les més importants) dintre de la Depressió Prelitoral. Aquestes explotacions es reparteixen per diferents comarques, i es destaquen les localitats següents: Breda (Vallès Oriental), Terrassa i Viladecavalls del Vallès (Vallès Occidental), Piera (Anoia) i el Papiol (Baix Llobregat).

Les explotacions d’argiles pliocenes són també importants, i es distribueixen la majoria de les vegades dintre de la Depressió Prelitoral. Cal fer esment també de les explotacions de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).

Explotacions de la Depressió Central catalana

Presenten una extensió més considerable que les anteriors, i es troben a diferents comarques situades dintre de la Depressió Central. Per al seu estudi, considerarem dos grups.

Les explotacions d’argiles eocenes s’estenen per les comarques més orientals de Catalunya, i es situen a la Serralada Transversal i els Subpirineus. N’existeixen a Besalú i a Sant Ferriol (Garrotxa).

Les explotacions d’argiles oligocenes són molt més abundoses que les anteriors, i es troben en diferents llocs de Catalunya. Així, a l’Espunyola i Casserres (Berguedà), Callús i Sant Mateu (Bages), Calaf (Anoia), Balaguer i Alfarràs (Noguera), Lleida (Segrià), Tamarit de Llitera (Llitera) i Fraga (Baix Cinca).

Explotacions ibèriques

Són molt importants, i es distribueixen per quasi totes les comarques que componen el Sistema Ibèric, al País Valencià, així com per la comarca catalana del Matarranya. La seva breu descripció la farem en base a la situació estratigràfica de les argiles. Així, les veurem de la manera següent.

Existeixen explotacions d'argiles triàsiques, del Buntsandstein, a la Plana Alta, localitzades especialment a Sant Joan de Moró i a Vilafamés. Entre altres llocs, se n’exploten del Keuper a la Foia de Bunyol, al terme d’Alboraig, i a la Plana d’Utiel, al terme de Requena.

Les explotacions d’argiles cretàcies són molt més abundoses que les anteriors, i alhora presenten una major diversitat. S’estenen per diferents indrets, i les veurem de la següent manera, d’acord amb la seva situació estratigràfica. D'una banda, pel que fa a les Argiles de la fàcies Weald, s’exploten caolins, que es troben amb nivells de sorra, i molt sovint amb òxids de ferro. Se’n troben a les localitats següents: Fredes (Baix Maestrat), Sitjar (Plana Baixa), Fanzara (Alt Millars), Aïllas, Alpont, Benaixeve, Calles, el Collado, Domenyo, la Iessa, la Llosa del Bisbe, Loriguilla, Pedralba, Sot de Xera, el Villar i Xera (Serrans), Llíria (Camp de Túria), Venta de Cabrera (Foia de Bunyol), i el Campo de Arcís, Sinarques i Villar de Olmo (Plana d’Utiel). Sense cap mena de dubte, les principals explotacions es situen a la comarca dels Serrans.

Explotació d’argiles caoliniques a Mas del Olmo (Racó d’Ademús).

Jordi Vidal

D'altra banda, hi ha les Argiles de la formació Utrilles, que també s’exploten pels caolins, els quals reuneixen uns caràcters molt similars als dels afloraments anteriors. Se’n troben a les localitats següents: Bellmunt de Mesquí, la Canyada de Veric, la Codonyera, Ràfels i la Sorollera (Matarranya), Traiguera (Baix Maestrat), Vallat (Alt Millars), Mas del Olmo i Vall de la Sabina (Racó), Alpont, Higueruela, Ars d’Alpont, el Collado, Losilla i Titagües (Serrans), Cases de Moia (Plana d’Utiel), i la Font de la Figuera i Moixent (Costera). Entre totes, destaquen les comarques dels Serrans i del Racó. I finalment, les Argiles de les Capes de Morella, que són molt menys importants que les anteriors, i se situen exclusivament a la comarca dels Ports, als termes de Morella i Forcall.

Es pot fer esment de les següents explotacions d’argiles miocenes: l’Alcora i Araia (Alcalatén), les Coves de Vinromà (Plana Alta), Onda i Sitjar (Plana Baixa), Sogorb (Alt Palància), i el Ponton i Requena (Plana d’Utiel). Entre totes elles destaquen les localitats de les comarques de l’Alcalatén, la Plana Baixa i l’Alt Palància.

Explotacions bètiques valencianes i balears

Les explotacions d’argiles situades al Sistema Bètic balear tenen poca importància, en comparació a les valencianes, i es distribueixen per les illes de Mallorca i Eivissa. A Mallorca trobem explotacions d’argiles juràssiques a Benissamar, Lloseta i Selva, i també hi han estat explotades les argiles miocenes a Vilafranca de Bonany i Felanitx. A Eivissa han estat explotades les argiles cretàcies al terme de Santa Eulària del Riu.

Les explotacions bètiques valencianes són, per contra, molt importants, encara que una mica menys que les situades al Sistema Ibèric. En farem una breu anàlisi en base a la situació estratigràfica de les argiles, de la manera següent:

Les explotacions d’argiles triàsiques són poc importants, i sempre pertanyen al Keuper. N’existeixen a les localitats següents: Cocentaina (Comtat), Alcoi i Onil (Alcoià), Aielo de Rugart, Castelló de Rugart i el Ràfol de Salern (Vall d’Albaida), Xixona (Alacantí), Saix (Alt Vinalopó), Rodriguillo (Valls del Vinalopó).

Les explotacions d’argiles cretàcies són molt més abundoses que les anteriors. Acostumen a presentar una gran dispersió estratigràfica. Dins les Argiles de la fàcies Weald (i del Cretaci inferior) s’inclouen els diferents afloraments que pertanyen al Barremià-Neocomià. Se’n troben a les localitats següents: Oliva (Safor), Xàtiva (Costera), Ondara i Pego (Marina Septentrional), i Cabdet i Santa Eulàlia (Alt Vinalopó). Els més importants es troben entorn a les de la Safor i les de la Marina Septentrional. Totes elles són sempre molt sorrenques. Les Argiles de la formació Utrilles (i de l’Albià) presenten caràcters molt semblants a les anteriors: normalment molt sorrenques, i molt sovint riques en òxids de ferro. N’existeixen a les localitats següents, donades com abans: l’Alforí (Vall d’Albaida), Alacant i les Talaies (Alacantí), i Cabdet i, les més importants, la Zafra (Alt Vinalopó).

Les explotacions d’argiles eocenes són poc importants, i es localitzen a la comarca de l’Alacantí, al terme d’Agost, i sobretot a la comarca de la Marina Meridional, al terme de la Vila Joiosa.

Les explotacions d’argiles miocenes són també poc importants, es situen bàsicament a la comarca del Baix Vinalopó, i es reparteixen per les localitats de Carrús i la Vall-llonga.

Explotacions menorquines

Són molt escasses les explotacions d’argiles a l’illa de Menorca. Malgrat això, cal fer esment de les localitats de Ferreries i Mercadal. En ambdós casos es tracta de materials triàsics corresponents al Buntsandstein.

Les pedreres de roques carbonatades

Dintre d’aquest grup, hem situat les diferents explotacions de roques carbonatades, tant les denominades calcàries (que són, amb aclaparadora diferència, les més abundoses), com les calcàries margoses (i les margues calcàries), i les poques explotacions de dolomies que existeixen arreu dels Països Catalans, i fins i tot les de marbres.

Les unes i les altres, malgrat les diferències que poden tenir, presenten unes aplicacions força semblants. Així, unes vegades s’utilitzen com a roques d’ornamentació, com succeeix amb unes calcàries juràssiques que s’exploten a Bunyol (Foia de Bunyol), dintre del Sistema Ibèric; les que s’extreuen a Sant Vicenç de Castellet (Bages), entre els materials eocens, de la Depressió de l’Ebre; o com els travertins quaternaris de Banyoles. Moltes vegades, aquestes roques són utilitzades com a àrids de trituració, generalment aprofitables per a la construcció de carreteres, o per a la realització de diferents obres públiques; això succeix amb les d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), entre els materials triàsics del Sistema Mediterrani.

Els conglomerats són roques sedimentàries formades per fragments de roques de més de 2 cm de diàmetre, generalment arrodonits, cimentals per una matèria de gra fi. L’il·lustrat procedeix de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental), on fa part dels materials eocens; s’hi aprecien els còdols calcaris i gresosos. Alguns conglomerats són emprats en la construcció, com a ornamentals.

Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona.

Els travertins són roques sedimentaries carbonatades formades per la precipitació del carbonat càlcic sobre fulles i tiges de les plantes que viuen al lloc de formació (surgències, gorgs, etc.). Això fa que siguin roques poroses on sovint són recognoscibles les formes vegetals de suport; en l’il·lustrat, procedent del Papiol (Baix Llobregat), aquest fenomen és singularment evident. Els travertins es fan servir en construcció.

Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona.

Ara bé, malgrat la importància de les dues anteriors aplicacions, la utilització més interessant d’aquestes roques la constitueix la d’ésser primera matèria per a la fabricació de ciments, com succeeix amb les calcàries triàsiques que s’exploten a Pallejà o Vallirana (Baix Llobregat), dintre del Sistema Mediterrani, o amb les calcàries devonianes de Montcada (Vallès Occidental), o amb les margues juràssiques de Bunyol (Foia de Bunyol), al Sistema Ibèric. En aquest cas, la llista seria llarguíssima, ja que és força elevada la quantitat de fàbriques de ciment escampades arreu dels Països Catalans.

Tots els materials que hem esmentat al començament (i especialment les calcàries, que tractarem més a fons), presenten una enorme dispersió arreu de les terres dels Països Catalans, i al mateix temps es distribueixen entre un gran nombre de nivells estratigràfics.

Pedreres pirinenques

Són molt abundoses, i en la majoria dels casos pertanyen al Cretaci, però també n’existeixen al Cambro-Ordovicià, Devonià, Triàsic i Juràssic.

Antigues explotacions de calcàries del Clot del Moro, a la Pobla de Lillet (Berguedà). Hom aprecia la pedrera devoniana abandonada i l’antiga fàbrica de ciment que les transformava.

Jordi Vidal

Entre les pedreres corresponents als materials del Cambro-Ordovicià, cal fer esment de les situades a Darnius i a Maçanet de Cabrenys, ambdues localitats de l’Alt Empordà. En aquest cas, els materials explotats són marbres. Entre les situades als afloraments del Devonià, n’existeixen a Bellver de Cerdanya (Cerdanya), la Guàrdia d’Ares (Alt Urgell), el Clot del Moro (Berguedà) i Ogassa (Ripollès), principalment. Dintre de les calcàries del Triàsic, cal fer esment de les d’Organyà (Alt Urgell), Camporrells (Llitera) i Xerallo (Pallars Jussà), entre d’altres. Les del Juràssic són poc abundoses, i se’n troben a Rúbies, les Avellanes i Castelló de Farfanya, totes elles de la Noguera. Finalment, dintre dels materials del Cretaci es troben la major part de les pedreres pirinenques. Entre aquestes cal parlar de les següents: Albanyà (Alt Empordà), l’Estartit (Baix Empordà), Alinyà i Cabó (Alt Urgell), Castillonroi (Llitera), Benavarri (Baixa Ribagorça), i Llesp i Sopeira (Alta Ribagorça).

Pedreres mediterrànies

Són abundoses, i es troben escampades per moltes de les comarques mediterrànies de Catalunya. Molt sovint pertanyen al Triàsic, però es distribueixen, també, pels terrenys següents: Cambro-Ordovicià, Devonià, Juràssic i Cretaci.

Pedrera de calcàries a Matadepera (Vallès Occidental), una de les moltes explotacions d’aquest tipus existents als Catalànids. En aquest cas, s’hi extreuen, en terrasses, calcàries triàsiques (Muschelkalk inferior).

Jordi Vidal

Dintre de les situades al Cambro-Ordovicià, cal fer esment de les de Susqueda (Selva) i Gualba (Vallès Oriental). Les de Montcada (Vallès Occidental), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Santa Creu d’Olorda (Barcelonès) i Picamoixons (Alt Camp) pertanyen al Devonià. Entre els terrenys del Triàsic, es troben la majoria d’aquestes pedreres, i es distribueixen per Aiguafreda (Vallès Oriental), Pallejà, Vallirana i Corbera (Baix Llobregat), Montblanc (Conca de Barberà), la Figuera (Priorat), Alcover i Castellvell (Baix Camp), Tivissa (Ribera d’Ebre), i Xerta i Paüls (Baix Ebre). Dintre del Juràssic es troben les situades a Colldejou (Baix Camp) i a Arnes (Terra Alta). Finalment, entre els materials del Cretaci es troben les situades a Pacs (Alt Penedès), Garraf (a la comarca del mateix nom), Calafell, els Monjos i Bellvei (Baix Penedès), i Ulldecona (Montsià), entre moltes d’altres.

Pedreres de la Depressió Central catalana

Les explotacions de la Depressió Central catalana són menys abundoses que les anteriors, i es distribueixen entre els materials de l’Eocè, de l’Oligocè, del Miocè, i del Quaternari, essent les del primer grup les més abundoses. Entre aquestes calcàries eocenes, cal fer esment de les següents: Sant Bartomeu del Grau (Osona), Sant Vicenç de Castellet i Castellbell (Bages), Orpí (Anoia), i Ivars de Noguera (Noguera). De l’Oligocè, solament farem esment de la pedrera de Mequinensa (Baix Cinca), i del Miocè, de la situada a Sarroca de Segre (Segrià). Finalment, cal esmentar l’explotació com a roca ornamental que es fa dels travertins lacustres quaternaris de Banyoles.

Pedreres ibèriques

Són, amb molta diferència, molt més abundoses que les anteriors, i es distribueixen per un gran nombre de comarques i regions del País Valencià. Es situen entre els materials mesozoics i cenozocics, i les més abundoses són les que corresponen al Cretaci. La resta es distribueixen entre el Triàsic i el Juràssic, l’Eocè i el Miocè.

Entre les calcàries situades entre els materials triàsics, cal fer esment de les següents: Suera (Plana Baixa), Aiòder (Alt Millars), Begís i Assuévar (Alt Palància), Sagunt i Torres (Camp de Morvedre), Bugarra (Serrans), i Vilamarxant (Camp de Túria), entre moltes altres. Del Juràssic, en farem esment de les següents: Benicarló (Baix Maestrat), Castelló (Plana Alta), les Alcubles i Altura (Alt Palància), Llíria i Casinos (del Camp de Túria), i Setaigües i Villagordo del Cabriel (Plana d’Utiel). Entre els materials del Cretaci, es distribueix la major part de les pedreres de calcàries del Sistema Ibèric. Se’n troben als indrets següents: Xert, Vinaròs i Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), Borriol, Cabanes de l’Arc i Vilafamés (Plana Alta), Onda (Plana Baixa), Llucena (Alcalatén), Caudiel (Alt Palància), Llíria (Camp de Túria), Titagües i la Iessa (Serrans), Bunyol i Millars (Foia de Bunyol), Rebollar i la Venta del Moro (Plana d’Utiel), la Font de la Figuerai Barxeta (Costera), Tous (Canal de Navarrés), Alberic (Ribera Alta), Favareta (Ribera Baixa) i Oliva (Safor). Existeixen algunes pedreres de calcàries situades entre els materials de l’Eocè. Entre elles farem esment de la de Bétera (Camp de Túria). Finalment, hi ha pedreres situades entre els materials del Miocè. Entre elles hi ha les d’Alboraig (Foia de Bunyol) i la Venta del Moro (Plana d’Utiel).

Pedreres bètiques valencianes i balears

Al Sistema Bètic valencià les pedreres són també molt abundoses, i es distribueixen per moltes de les comarques de les regions d’Alacant i Oriola, així com per petits sectors de la de Xàtiva. Aquestes pedreres es reparteixen entre els materials mesozoics i cenozoics, i més concretament entre els terrenys del Triàsic, Juràssic, Cretaci, Eocè, Oligocè i Miocè. Malgrat tot, existeix un cert predomini de les pedreres situades entre els materials cretacis. D’altra banda, aquestes pedreres es troben a les diferents subunitats que componen el Sistema Bètic dintre del País Valencià.

Entre els materials del Triàsic, es troben explotacions a Altea (Marina Meridional), Banyeres de Mariola (Alcoià), Xixona (Alacantí), Villena (Alt Vinalopó) i Crevillent (Baix Vinalopó). Entre els materials de l’Eocè, existeixen pedreres a Xàbia (Marina Septentrional), Calp (Marina Meridional) i Vilafranquesa (Alacantí). Entre els materials de l’Oligocè, n’hi ha a Ebo (Marina Septentrional) i Benissa (Marina Me ridional). Finalment, entre els materials del Miocè, existeixen pedreres a les localitats següents: Pego i la Vall de Gallinera (Marina Septentrional), Alcoi (Alcoià), i Torremendo (Baix Segura).

Pedreres de travertins a Muro (Mallorca).

Jordi Vidal

Al Sistema Bètic balear, les pedreres són menys abundoses que les anteriors, i es distribueixen per les illes de Mallorca i Eivissa. Encara que n’existeixen del Cretaci i del Miocè, hi ha un fort predomini de les situades al Juràssic. Entre aquestes, farem esment de les següents: Artà, Binissalem, Manacor, Porreres i Selva (Mallorca); i Eivissa, Sant Carles de Peralta, Sant Joan Baptista i Santa Eulària del Riu (Eivissa). Dintre de les pedreres situades en terrenys del Cretaci, solament farem esment de les de Sant Antoni i Sant Josep, a Eivissa. I finalment, entre les corresponents als terrenys del Miocè, esmentarem les localitats de Muro, Santa Margalida i Santanyí, a Mallorca.

Pedreres menorquines

Són molt poc abundoses, i es redueixen a un petit nombre de localitats, repartides entre els terrenys del Carbonífer, del Triàsic i del Juràssic de l’illa de Menorca. Dintre dels materials del Carbonífer, es troba la localitat de Ferreries. Per la seva banda, dintre dels triàsics es localitza la de Mercadal. I finalment, les d’Alaior i Ciutadella es situen entre els materials del Juràssic.

Les explotacions de gresos i sorres

Veurem conjuntament els gresos i les sorres, ja que malgrat les seves diferències, presenten una sèrie d’aplicacions comunes. Entre aquestes, farem esment de les seves propietats com a àrids, que unes vegades es presenten com a àrids naturals (com és el cas de les sorres), i altres com a àrids de trituració (com succeeix amb els gresos triàsics del Buntsandstein). En el primer cas, cal incloure les sorres cretàcies, de la fàcies Weald, que s’exploten a Xuella (Serrans), dintre del Sistema Ibèric. I en el segon cas, es poden situar els gresos triàsics explotats a Algímia de la Baronia (Camp de Morvedre), dintre del Sistema Ibèric. Una altra aplicació impor tant la constitueix la fabricació del vidre. Amb aquesta finalitat s’exploten gresos i sorres a Suterranya (Pallars Jussà), entre els materials cretacis i dels Prepirineus. I també a Xelva i a la Llosa del Bisbe (Serrans), on s’extreuen materials de la fàcies Weald, del Cretaci del Sistema Ibèric.

Com en els casos anteriors, aquests materials es distribueixen per gran nombre de localitats, de diferents comarques, i pertanyen a diversos nivells estratigràfics. De cara a la seva descripció, considerarem els apartats següents:

Explotacions pirinenques

Són poc importants, i es distribueixen entre els materials del Triàsic, del Cretaci, de l’Eocè i del Quaternari.

Els primers pertanyen al Buntsandstein, i es troben principalment a Perves (Alta Ribagorça). Les explotacions situades entre els nivells del Cretaci són més abundoses, i es localitzen principalment a Tremp, Suterranya i Talarn (Pallars Jussà), així com a Benavarri (Baixa Ribagorça). Pel que fa als materials del Miocè, cal dir que són poc importants, i solament farem esment de la localitat de Guardiola de Berguedà. Finalment, les explotacions situades entre els materials del Quaternari són formades per sorres, que molt sovint es troben barrejades amb grave i tenen un clar origen fluvial. Així, farem esment de les localitats de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), Bono (Alta Ribagorça) i el Pont de Montanyana (Baixa Ribagorça).

Explotacions mediterrànies

Són també poc abundoses, i es distribueixen entre els terrenys del Carbonífer, del Triàsic, del Miocè i del Quaternari.

Els gresos són roques sedimentàríes de natura silícia i textura sorrenca. L’il·lustrat procedeix del Figueró (Vallès Oriental), on es troba entre materials del Triàsic Inferior. Els gresos tenen aplicació en la construcció i en la indústria del vidre.

Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona.

Entre les situades al Carbonífer, farem esment de les localitats d’Alcover (Alt Camp) i de Castellvell del Camp (Baix Camp). Existeixen explotacions dels gresos triàsics del Buntsandstein, a Montmany de Puiggraciós (Vallès Oriental) i Gavà i Martorell (Baix Llobregat). Les del Miocè, situades sobre nivells sorrencs, es localitzen a la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) i a Garraf i Ribes (Garraf). I finalment, les del Quaternari es situen a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), Tordera i Malgrat (Maresme), Vidreres i Blanes (Selva), Cambrils (Baix Camp), i l’Aldea (Baix Ebre). Aquestes sorres són generalment d’origen fluvial, i es troben conjuntament amb graves, excepte les de Malgrat i Cambrils, que són d’origen marí.

Explotacions de la Depressió Central catalana

Són més abundoses que les anteriors, i es distribueixen per diferents comarques situades a la Depressió de l’Ebre. Aquests materials pertanyen, segons les localitats, a l’Eocè, l’Oligocè, el Miocè i el Quaternari.

Entre les explotacions de gresos situades en terrenys eocènics, cal fer esment de les de Folgueroles, Pruit, Santa Eugènia de Berga i Santa Maria de Corcó (Osona), així com de les de Talamanca (Bages). Entre les situades en terrenys oligocènics, cal parlar de Belianes (Urgell), l’Espluga Calba (Garrigues) i Vinebre (Ribera d’Ebre). Per la seva banda, pertanyen al Miocè les explotacions de Juncosa (Garrigues) i de Maials (Segrià). Finalment, existeixen explotacions de sorres quaternàries, que normalment tenen origen fluvial i es troben barrejades amb grava. Se’n troben a Bassella (Alt Urgell), Ogern i Olius (Solsonès), Gironella (Berguedà), Manresa (Bages), Mollerussa, Alcoletge i Albatàrrec (Segrià), i Fraga (Baix Cinca). En general, en totes les valls fluvials de procedència pirinenca es troben petites explotacions de sorres i graves.

Explotacions ibèriques

Són molt més abundoses que les anteriors, i es distribueixen per un gran nombre de comarques. Es troben en diferents nivells estratigràfics: Triàsic, Cretaci, Miocè, Pliocè i Quaternari.

Les del Triàsic pertanyen sempre al seu tram basal, concretament al Buntsandstein, i es troben a Gàtova, Altura i Almedíxer (Alt Palància), Borriol (Plana Alta), Aín (Plana Baixa), Algímia (Camp de Morvedre), i el Puig (Horta). Les explotacions més nombroses, i alhora les més importants, són les situades entre els terrenys del Cretaci, i més concretament entre els materials de la fàcies Weald, en els trams poc caolínics. Se’n troben a Llucena (Alcalatén), Sitjar (Plana Baixa), Fanzara (Alt Millars), Benaguasil (Camp de Túria), i Gestalgar, Pedralba, la Llosa del Bisbe i Xulella (Serrans). Del Miocè, es localitzen explotacions a Picassent (Horta) i a Montserrat (Ribera Alta), mentre que del Pliocè, n’hi ha a Requena i a Utiel (Plana d’Utiel). Finalment, entre els materials quaternaris, existeixen antigues explotacions a les localitats de Benicarló i Vinaròs (Baix Maestrat) i a Castelló de Moncofa (Plana Baixa). En tots aquests indrets, aquestes sorres quaternàries són d’origen marí.

Explotacions bètiques valencianes i balears

Al País Valencià són abundoses, i es distribueixen pels terrenys del Triàsic, Cretaci, Eocè, Oligocè, Miocè i Quaternari.

De les explotacions situades en terrenys del Triàsic, solament farem esment d’Agost (Ala cantí), on s’extreuen gresos del Buntsandstein. Dintre dels materials cretacis, existeixen explotacions de gresos i sorres, de la formació Utrilles, a Beniarrés (Comtat) i a Alcalà de la Jovada (Marina Septentrional). Entre l’Eocè, existeixen algunes explotacions, però solament esmentarem la d’Aielo de Malferit (Vall d’Albaida). Entre les de l’Oligocè, farem esment de la d’Almoradí (Baix Segura). I entre les del Miocè, de la de Sant Miquel de les Salines (Baix Segura). Finalment, entre les del Quaternari, farem esment de les sorres d’origen marí del Campello, Mutxamel i la Vila Joiosa (Marina Meridional), i de les de Guardamar i Santa Pola (Baix Vinalopó).

Al Sistema Bètic balear són molt poc abundoses, i solament n’existeixen del Miocè i del Quaternari. En aquest darrer es localitzen les més importants, que corresponen a les explotacions de marès. Entre els materials del Miocè, es troben explotacions de sorra a s’Arenal i a es Figueral (Mallorca). I entre les explotacions del marès quaternari, farem esment de les localitats de Sant Ferran i Sant Francesc Xavier (Formentera), i Sant Josep de sa Talaia i Sant Joan Baptista (Eivissa).

Explotacions menorquines

Són menys abundoses que les anteriors, i es distribueixen entre els terrenys del Triàsic i del Quaternari. Com en el cas anterior, en aquest darrer es localitzen les més importants, i corresponen, també, a explotacions de marès.

Dintre del Triàsic, cal fer esment de l’explotació de gresos del Buntsandstein, situada prop de Fornells. Pel que fa a les explotacions del marès quaternari, cal parlar de les localitats menorquines d’Alaior, Ciutadella, Ferreries, Maó i Sant Lluís.

Les explotacions de pissarres i esquists

Explotacions de roques industrials: situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions de pissarres i esquists, de roques granítiques, i de basalts i ofites.

Maber, original de l’autor.

Són poc abundoses, ja que com és natural la seva localització es limita als afloraments de terrenys paleozoics. En conseqüència es limiten a sectors del Sistema Pirinenc i del Sistema Mediterrani, així com a algún aflorament, molt aïllat, del Sistema Menorquí. S'inclouen aquí tant les pissarres com els esquists, a causa que presenten les mateixes aplicacions, que consisteixen en la de pedres d’ornamentació (molt sovint de teulades, o de murs i parets), com succeeix ambles que s’exploten intermitentment a Arròs i Vilà (Vall d’Aran), amb unes pissarres devonianes, o amb les d’Andorra, amb unes pissarres del Cambro-Ordovicià. Altres vegades s’utilitzen com a primera matèria per a àrids de trituració, com succeeix amb la majoria de les pissarres del Cambro-Ordovicià explotades prop del Montseny, dintre del Sistema Mediterrani, concretament amb les de Cànoves i Campins (Vallès Oriental). Estratigràficament, aquests materials es distribueixen, bàsicament, entre els nivells del Cambro-Ordovicià i del Devonià i el Carbonífer, i els del Silurià no s’exploten a causa que es presenten en capetes massa fines.

Explotacions pirinenques

Els esquists són roques metamòrfiques alumíniques, fàcilment exfoliables; llur composició depèn del grau de metamorfisme experimental i del de la roca mare original, però normalment contenen quars, plagiòclasi, biotita i d’altres minerals, com moscovita, estaurolita, granat, andalusita, feldspat potàssic, etc. L’il·lustrat procedeix d’Andorra, on es troba entre materials ordovicians. Els esquists són apreciats com a pedra ornamental i de cobriment, en la construcció.

Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona.

Es distribueixen per diferents comarques, situades dintre del Sistema Pirinenc, i es reparteixen entre el Cambro-Ordovicià i el Devonià, amb un clar predomini del primer. Dintre d’aquest, els principals indrets són Roses i Cadaqués (Alt Empordà), Llívia (Cerdanya), Andorra, la Farga de Moles (Alt Urgell) i Llavorsí (Pallars Sobirà). Pel que fa a les explotacions situades en terrenys del Devonià, es troben a Arròs i Vilà i les Bordes (Vall d’Aran) i a Benasc (Alta Ribagorça).

Explotacions mediterrànies

Les explotacions mediterrànies de pissarres i esquits són poc abundoses, i es distribueixen entre els materials del Cambro-Ordovicià (que també, a l’igual que als Pirineus, predomina clarament) i del Carbonífer.

Al primer cas, les principals explotacions es troben als indrets següents: Llagostera (Selva), i Campins, Cànoves i Montseny (Vallès Oriental). Pel que fa al segon cas, els principals indrets es troben a l’Albiol i Prades (Baix Camp) i a Poboleda (Priorat).

Explotacions menorquines

Existeixen en alguns indrets, situats tots ells entre els materials del Carbonífer. D’ells, solament farem esment del situat prop de Migjorn Gran.

Les pedreres de roques granítiques

Són poc abundoses, i es distribueixen exclusivament per part del Sistema Pirinenc i del Sistema Mediterrani. Hem inclòs dintre d’aquest grup diferents roques granítiques, però especialment els granits i les granodiorites, que s’exploten en diferents indrets. També hi hem inclòs els pòrfirs, les pegmatites. Fonamentalment, la principal aplicació és la de constituir la primera matèria per a àrids de trituració i pedres de construcció, encara que les pegmatites de Llançà (Alt Empordà) són explotades per a l’obtenció de feldspats, de cara a la seva utilització en la indústria de la porcellana.

Explotacions pirinenques

Generalment són de granit i de granodiorites, amb l’excepció de Llançà (Alt Empordà), ons’exploten pegmatites molt riques en feldspats. Els principals indrets són Cantallops, Pau i Roses (Alt Empordà), Lles (Baixa Cerdanya) i Andorra.

Les pegmatites són roques magmàtiques de composició àcida que es troben sovint formant filons o masses lenticulars en zones externes als massissos granítics, en llur perifèria, o en àrees migmatítiques. Les pegmatites són constituïdes per grans cristalls, sovint idiomorfs o subidiomorfs, de quars, de feldspat alcalí i de mica (moscovita, normalment); en alguns casos, concentren elements químics habitualment poc abundosos (liti, zirconi, vanadi, lantànids, etc.), tot formant aleshores interessants jaciments pneumatolítics (beril·le, turmalina, topazi, etc.). La pegmatita il·lustrada procedeix de les Guilleries (Selva-Osona) i s’hi aprecien grans cristalls de feldspat potàssic i de quars. Hom empra les pegmatites en construcció.

Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona.

Explotacions mediterrànies

Són molt més abundoses que en el cas anterior, i com en aquell tornen a predominar els granits i les granodiorites. Els principals indrets són Calonge de Mar (Baix Empordà), Tordera, Cabrera de Mar i Dosrius (Maresme), Susqueda (Selva), Brull i Viladrau (Osona), l’Aleixar, Alforja, Prades i Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp), i Bellmunt, Falset i el Molar (Priorat).

Les pedreres de basalts i de roques ofïtiques

Dintre d’aquest apartat hem inclòs aquests dos tipus de roques, a causa que la seva explotació presenta uns caràcters força semblants. També presenten, semblantment, unes aplicacions del mateix tipus, que consisteixen en la utilització d’aquestes roques com a primera matèria per a l’obtenció d’àrids de trituració, i com a pedres de construcció. Les explotacions de basalts i de roques ofítiques es distribueixen per diferents unitats geològiques. Així, els basalts es troben entre els materials de la Serralada Transversal (Depressió de l’Ebre), del Sistema Mediterrani i del Sistema Ibèric, mentre que les ofites es troben al Sistema Pirinenc, al Sistema Ibèric i al Sistema Bètic valencià.

La pumita és una roca volcànica àcida o intermèdia, extremament vesicular i lleugera. La il·lustrada procedeix de les Canàries, on són abundants aquestes roques. Són emprades en la construcció.

Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona.

Les ofites són roques magmàtiques de composició bàsica que formen sovint dics, filons o petits lacòlits, constituïdes per grans cristalls de clinopiroxè (augita) englobadors de petits cristalls idiomorfs de plagiòclasi orientats aleatòriament; també contenen olivina, quars, ilmenita, magnetita, etc. Sovint estan alterades i presenten nombrosos minerals secundaris, com hornblanda, actinolita, serpentina, clorita, epidot, etc., els quals donen a l’ofita un to verdós. L’ofita il·lustrada procedeix d’Aulet (Alta Ribagorça). Hom l’empra com el basalt.

Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona.

Pedreres pirinenques

Es distribueixen per diferents comarques pirinenques, i es troben sempre en relació amb els materials del Keuper. Els principals indrets són Gerri de la Sal i Sort (Pallars Sobirà), Malpàs i Pont de Suert (Alta Ribagorça), Estopanyà (Baixa Ribagorça), i Vilanova de les Avellanes (Noguera).

Pedreres mediterrànies

Són molt poc importants. Solament farem esment de les situades a Hostalric i Maçanet de la Selva (Selva), així com a Canet d’Adri (Gironès).

Pedreres de l’interior català

Les pedreres basàltiques i ofítiques de l’interior català es relacionen sempre amb les manifestacions volcàniques de la Serralada Transversal (que són també les que han originat la formació dels basalts situats al Sistema Mediterrani, i de les quals hem parlat anteriorment). Se’n troben als següents indrets, tots de la comarca de la Garrotxa: Castellfollit de la Roca, Olot i Sant Aniol de Finestres.

Pedreres ibèriques

Són poc abundoses, i solament farem esment de l’explotació de basalts situada a Cofrents (Vall de Cofrents) i de la d’ofites situada a Quesa (Canal de Navarrés), entre els materials del Keuper.

Pedreres bètiques

Són també poc importants, i sempre es relacionen entre els materials del Triàsic. Els principals indrets es troben a Orxeta (Marina Meridional) i Oriola (Baix Segura).

Altres explotacions de roques industrials

Al marge de totes les anteriors, existeixen algunes explotacions de quarsites, grauwackes, gneis i lapilli, que veurem a continuació, molt breument. Existeixen explotacions de quarsites que s’utilitzen com a àrids de trituració, situades a les Bordes (Vall d’Aran) entre els materials devònics del Sistema Pirinenc. De grauwackes existeixen algunes explotacions, sempre entre els materials del Carbonífer; hom utilitza els materials que se n’extreuen com àrids de triturarió. Aquestes es situen a la Pobla Tornesa (Plana Alta), dintre del Sistema Ibèric, i també a Maó i Mercadal (Menorca), dintre del Sistema Menorquí. Les explotacions de gneis es situen totes al Sistema Pirinenc i s’utilitzen com a àrids de trituració. Es localitzen a Maçanet de Cabrenys i Roses (Alt Empordà), i també a Susqueda (Selva). Finalment, existeixen algunes explotacions de lapil·li, situades entre el material de la zona volcànica de la Garrotxa, principalment a Olot i a Santa Pau. Aquests materials s’utilitzen generalment com a arids.