introducció al concepte de dicotiledònia
La flor de la magnòlia (Magnolia grandiflora), hom sol posar-la com a prototipus de les que es donen a la subclasse de les magnòlides, pel fet que algunes de les seves característiques són considerades força arcaiques, com ara la disposició helicoidal, no verticilada, de les nombroses peces que duu —tèpals, estams i carpels— i la forma cònica, allargada, del receptacle floral.
Fototeca.cat / MC
Les magnoliates constitueixen el grup d’angiospermes més nombrós, amb unes 175 000 espècies. Reben també el nom de dicotiledònies perquè tenen dues fulles embrionals o cotilèdons. Les diferències respecte de les monocotiledònies són nombroses i fonamentals. La rel primària és persistent i esdevé l’eix principal, portador de ramificacions laterals més primes i curtes, d’un sistema radical típicament axonomorf. Les fulles tenen generalment la nervadura pinnada o palmada i, més rarament, paral·lela; solen ser amples, peciolades, freqüentment estipulades i rarament embeinadores; són corrents, també, les fulles compostes. El port és divers, des d’arbori fins a herbaci i els feixos conductors del sistema vascular es disposen, generalment, formant un anell. Un meristema secundari, el càmbium, se situa entre el floema i el xilema i fa possible el creixement en diàmetre. Les flors són, majoritàriament, cícliques i pentàmeres o tetràmeres (amb cinc o quatre peces per verticil, respectivament); rarament apareixen flors trímeres o d’una altra mena. El nombre de carpels és, sovint, més baix que el de sèpals, pètals i estams.
Considerem dividida la classe de les magnoliates en sis subclasses, d’acord amb la classificació de Cronquist (1981), que són magnòlides o policàrpiques, hamamèlides, cariofíllides, dil·lènides, ròsides i astèrides. A continuació se'n resumeixen les característiques principals.