Eugeni Sierra
Es tracta d’una família molt propera a la de les saxifragàcies, en la qual molts autors la inclouen. És formada per unes 350 espècies pròpies de les regions temperades i fredes, i moltes viuen en zones muntanyoses. Les grossulariàcies són sobretot arbusts de fulles esparses i simples, sovint més o menys dividides, i sense estipules; són freqüents les formes espinoses. Fan flors en raïms, més aviat petites i no gaire vistoses, normalment pentàmeres i amb les peces lliures, com les saxífragues. L’ovari és ínfer o semiínfer i sol fruitar en una baia o, menys sovint, en una càpsula.
Els ribers o grosellers
Els ribers formen el gènere Ribes, el més important de la família. Fan petits fruits bacciformes i dolços, agrupats en raïms compostos que pengen. En el cas de R. rubrum, absent de la nostra flora bé que algun cop cultivat, aquests fruits són les groselles, força apreciades per a l’obtenció de melmelades i xarops molt refrescants. De les tres espècies de ribers presents a casa nostra, totes més o menys pirinenques, R. alpinum és el més estès. Es tracta d’un arbust que pot arribar a fer un metre i mig d’alçada, amb fulles més aviat petites, d’uns 3 a 4 cm d’amplada, i palmades, de retallat força característic. Les flors són de color verd groguenc, no gaire vistoses, i de pètals molt petits, més que els sèpals. Viu als boscos humits dels Pirineus i reapareix esparsament en alguna altra muntanya catalana o fins i tot valenciana. R. petraeum, semblant però de fulles més grans, és bastant més rar, com també R. uva-crispa, que es fa als marges de camins i de prats i que es reconeix per les fortes espines que duu a la base de les fulles.