Cesalpiniàcies (1) i fabàcies o papilionàcies (2-6). 1 Garrofer (Ceratonia siliqua): a brot, amb dues fulles paripinnades i dos raïms de flors femenines (x 0,5); b flor masculina (x 2); c flor hermafrodita (x 2); d dos fruits, o garrofes, llegums de polpa farinosa i dolça (x 0,5). 2 Lathyrus clymenum: a fragment amb dues fulles pinnades, estipulades i proveïdes de circells, i raïms de flors i fruits (x 0,5); b peces florals separades: a dalt, l’estendard; a banda i banda, les dues ales; a baix, la carena; i, al mig, l’androceu i el gineceu seccionats transversalment (x 3); c androceu, que consta de nou estams soldats en tub pels filaments i d’un de lliure (x 3); d gineceu, d’estil colzat (x 3); e fruit en llegum (x 0,5). 3 Cytisus sessilifolius: a brot florit, de fulles formades per tres folíols sèssils (x 0,5); b brot fructífer (x 0,5). 4 Gatosa (Ulex parviflorus): a branca en flor, típicament afil·la i molt espinosa (x 0,5); b flor seccionada longitudinalment (x 3). 5 Branca de Genista hispanica, espinosa i sense fulles a les parts velles i amb fulles lanceolades als brots de l’any (x 0,5). 6 Ginestera blanca (Retama monosperma), planta sovint cultivada a casa nostra: a ramell florit (x 0,5); b brot amb fruits (x 1,5); c secció d’un fruit, portador d’una sola llavor i indehiscent (x 1,5).
Eugeni Sierra
La família de les cesalpiniàcies es compon d'unes 2200 espècies pròpies sobretot de les terres tropicals i subtropicals. Moltes són arbòries i d’altres arbustives, alguns cops espinoses, i raregen les herbes. Fan les fulles esparses, amb estípules i pinnades, menys sovint simples o bipinnades. Les flors, en raïms o en espigues, són pentàmeres i amb la corol·la des de zigomorfa fins a més o menys papilionada, com a l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), però llavors es diferencien de les vertaderes flors papilionades pel fet que el pètal superior, l’estendard, queda envoltat a la base pels altres, a l’inrevés que en aquella família. Els estams solen ser deu, lliures entre ells, i el gineceu consta d’un sol carpel súper que fruita quasi sempre en un llegum.
El garrofer
El garrofer (Ceratonia siliqua) és un arbre força especial, de port majestuós. Destaca per la robustesa dels seus troncs nuosos i per les seves fulles de folíols el·líptics i coriacis, de color verd fosc.
Branqueta de garrofer (Ceratonia siliqua) amb flor.
Fototeca.cat / MC
Fa floretes menudes, verdoses, sense corol·la, i de tres menes diferents: unes femenines, només amb pistil, unes altres masculines, amb cinc estams; i les altres hermafrodites, amb totes dues parts. Aquestes flors solen trobar-se sobre tres tipus d’arbres diferents, dels quals hom utilitza el de flors hermafrodites o bé el de flors femenines, acompanyat d’algun peu masculí. El garrofer es cultiva, menys que anys enrere, a totes les comarques litorals. Hom diu d’aquest arbre que necessita veure el mar, cosa que cal interpretar com que no tolera els freds hivernals de terres endins. El llegum que produeix, d’un bell color bru fosc, quasi negre quan és ben madur, conté una abundant polpa dolça que el fa molt adequat com a farratge. Ultra els arbres conreats, hom veu el garrofer fent part de la vegetació natural, matollars i màquies principalment, des del Llobregat cap al S i a les Illes. Especialment cap al País Valencià i a Mallorca, fa tot l’efecte de ser una planta espontània. De totes maneres, i igual com en d’altres plantes cultivades d’antic i ben adaptades al nostre clima, no sembla fàcil d’esbrinar si es tracta d’un arbre autòcton i, en aquest cas, si ho és a tota la seva àrea actual.