Componen aquesta família (que molts autors inclouen en la de les lorantàcies) unes 400 espècies, la majoria d’elles intertropicals. Es tracta gairebé sempre de mates o d’arbusts hemiparàsits que es desenvolupen, a diferència de les santalàcies, sobre les branques dels arbres, a les quals es fixen mitjançant discos adhesius i haustoris. Són de ramificació simpòdica, sovint dicasial, i fan fulles oposades, enteres i molts cops coriàcies. Quant a les flors, poden ser unisexuals o hermafrodites i contenen en general de quatre a sis tèpals poc vistosos —alguns cops en dos verticils— sobre els quals es troben soldats sengles estams. L’ovari és ínfer, i al seu interior es desenvolupa un únic primordi seminal molt simplificat, reduït gairebé a la nucel·la.
El vesc
El vesc (Viscum album), planta coneguda des d’antic i tinguda per font de fertilitat i de bona sort, és de morfologia molt característica: de tiges dicasials i amb fulles oposades, enteres, allargades i coriàcies, produeix uns típics fruits bacciformes de color blanquinós i de polpa molt vescosa. Viu hemiparàsit sobre les branques de diversos arbres, on arriba amb l’ajut involuntari dels ocells.
Josep M. Tirado / Lligabosc
El vesc (Viscum album), planta coneguda des d’antic i tinguda per font de fertilitat i de bona sort, és de morfologia molt característica: de tiges dicasials i amb fulles oposades, enteres, allargades i coriàcies, produeix uns típics fruits bacciformes de color blanquinós i de polpa molt vescosa. Viu hemiparàsit sobre les branques de diversos arbres, on arriba amb l’ajut involuntari dels ocells.
Josep M. Tirado / Lligabosc
De les dues úniques viscàcies que viuen als Països Catalans, el vesc (Viscum album) és el més comú i de morfologia més característica. Produeix un fruit bacciforme, blanquinós translúcid i de la grandària d’un pèsol, que conté, com en moltes viscàcies, una capa de teixit molt viscós. Amb aquesta substància es preparaven en altre temps paranys per als ocells, els quals, d’altra banda i ben involuntàriament, són els principals agents dispersors de les llavors quan mengen els fruits. El vesc apareix irregularment en força de les nostres comarques peninsulars, des dels Pirineus fins a l’Alacantí. Es fa, representat per tres subespècies diferents, sobre pi blanc i pi roig (subespècie austriacum), sobre avet (subespècie abietis) o, molt més rarament, sobre diversos caducifolis (pomera, pollancres, etc.; subespècie típica). Aquest fet palesa, com a moltes altres plantes de la família, una especialització en el parasitisme poc perfeccionada. És molt més espars Arceuthobium oxycedri, petita mateta de fulles esquamiformes que parasita savines i ginebrons (Juniperus).