El boix (Buxus sempervirens) és un dels arbusts perennifolis més estesos per la muntanya mitjana del nostre país. Observeu a dalt una branca florida amb les fulles coriàcies i oposades i els glomèruls de flors axil·lars. A baix es pot veure una càpsula tancada, amb les tres banyes característiques, i diverses d’obertes mostrant els tres cocs i un nombre de banyes doble.
Pau Renard / Lligabosc
Prop d’un centenar de plantes llenyoses, agrupades en sis gèneres, constitueixen aquesta petita família distribuïda per les zones temperades, tropicals i subtropicals. Un sol gènere (Buxus) és present als Països Catalans. El boix (Buxus sempervirens) és un petit arbret perennifoli molt fullós, de creixement lent, que normalment se sol trobar en forma arbustiva. Té les fulles oposades, ben enteres, de color verd fosc a l’anvers i pàl·lides al revers. Les flors, molt poc vistoses per absència de periant acolorit, s’agrupen en glomèruls axil·lars. Cada glomèrul està format per unes quantes flors masculines amb quatre estams i una de femenina a l’àpex. El fruit és capsular, de la mida d’un cigró, i té tres banyes al capdamunt que corresponen a les tres valves en què s’obre quan madura. L’estructura de la càpsula i les flors aclamídies, entre d’altres caràcters, suggereix una certa afinitat entre les buxàcies i les euforbiàcies. La fusta del boix és molt dura i homogènia i per això s’ha utilitzat per a fabricar diversos utensilis. Es troba estès principalment per l’estatge montà, però puja també fins al subalpí i descendeix no rarament al país de l’alzinar. És molt abundant a les rouredes de roure martinenc i en certes fagedes on pot arribar a fer un sotabosc arbustiu molt dens, principalment en sòls bàsics. De vegades fa poblacions gairebé pures anomenades boixedes que arriben a recobrir extensos vessants desforestats.