Formen aquesta família unes 700 espècies d’arbres, arbusts i herbes, principalment d’Indomalàisia i de l’Amèrica tropical. Algunes, però, viuen en diverses regions subtropicals i temperades, com és el cas de l’heura (Hedera helix), estesa per gairebé tot el continent europeu i única araliàcia de la flora corresponent. Les araliàcies fan les fulles esparses i estipulades, generalment grans i compostes. Les flors, més aviat petites, s’agrupen en umbel·les simples o dobles; són pentàmeres, alguns cops de pètals i sèpals soldats, i d’androceu format per cinc estams que alternen amb els pètals. L’ovari és ínfer, format per cinc carpels, i fruita en una baia. Entre d’altres araliàcies útils, n’esmentarem les exòtiques Fatsia japonica, herba o mata de grans fulles palmatipartides que s’empra en jardineria, i Panax schinseng, la rel de la qual proporciona una infusió, el ginseng, tinguda per estimulant i afrodisíaca.
L’heura
Rames fructíferes de l’heura (Hedera helix), que creixen allunyant-se del suport on arrela la planta i duen fulles cordiformes o el·líptiques, a diferència dels tanys vegetatius, arrapadissos i de fulles lobades. Terminen en umbel·les simples, portadores de fruitets esfèrics, negres quan són madurs.
Josep M. Barres
Rames fructíferes de l’heura (Hedera helix), que creixen allunyant-se del suport on arrela la planta i duen fulles cordiformes o el·líptiques, a diferència dels tanys vegetatius, arrapadissos i de fulles lobades. Terminen en umbel·les simples, portadores de fruitets esfèrics, negres quan són madurs.
Josep M. Barres
Planta força estesa i popular a casa nostra, l’heura és una bella liana de tiges enfiladisses i formadores de petites rels caulogèniques amb les quals s’arrapa als cingles o als troncs dels arbres. Fa les fulles d’un color verd fosc per l’anvers i més pàl·lides pel revers, i les de les rames floríferes de forma clarament diferent respecte de les que fan les tiges vegetatives (heterofíl·lia); així com les primeres solen ser entre el·líptiques i ovades i d’àpex acuminat, les altres, molt característiques, són palmatipartides, amb el lòbul terminal més gran que els altres. L’heura es fa en indrets ombrívols, com són boscos i repeus de cingle, on s’estén com una catifa o s’enfila sobre els suports que troba i els cobreix de fulles. Per la seva bellesa i facilitat de conreu, hom l’usa en jardineria, tant en la forma silvestre com en una de fulles variegades.