Els ardeids, ocells del grup dels ciconiformes, difereixen de les cigonyes pel fet d’ésser propis d’aiguamolls. No obstant això, el conegut esplugabous (Bubulcus ibis) és característic de veure seguint els ramats de bous, a les terres pròximes dels aiguamolls i les llacunes litorals.
Xavier Bartrolí.
Les espècies representatives, que donen la fesomia a aquest ordre dels ciconiformes (Ciconiiformes) són els grans i esvelts camallargs —com el bernat pescaire i la cigonya—, tot i que la família dels ardeids compta amb alguna espècie petita, com és ara el martinet menut, que no ultrapassa els 35 cm de longitud.
Els ardeids són els més nombrosos, amb 15 gèneres i 63 espècies escampades per tot el món. Són típics ocells d’aiguamoll, on s’alimenten de peixos i amfibis, que capturen travessant-los amb el bec, fort, llarg i punxegut, que projecten damunt la presa com si fos un estoc. Volen amb el coll arronsat i les potes estirades, tot bategant lentament les ales. Els petits agrons blancs presenten en el període nupcial unes plomes extremament delicades, que foren emprades antigament com a ornament. Una altra característica morfològica típica d’aquesta família són les polvoreres situades als costats del pit i al carpó, formades per unes plomes que es desintegren i subministren als ocells unes pólvores secants que empren per a netejar-se les plomes. Els ardeids citats a l’avifauna dels Països Catalans són onze, entre els quals destaquen el bernat pescaire i l’agró roig.
La segona família de l’ordre que considerem, representada en l’àmbit d’aquest estudi, és la dels cicònids, que inclou la cigonya, prou coneguda i característica. En vol, diferenciarem aquesta espècie dels agrons pel fet de dur el coll estirat i també per l’hàbitat, ja que la cigonya s’estableix en zones de conreu, lluny dels aiguamolls. Aquesta família, pròpia de les zones càlides de tot el món, compta amb 17 espècies aplegades en nombrosos gèneres.
Hi ha, finalment, la família dels tresquiornítids, amb 25 espècies i nombrosos gèneres, gairebé tots tropicals, que són representats per dos ocells magnífics d’aparició poc freqüent, el bec-planer i el capó reial.