Els moixons terrenejants, característics dels espais oberts, prades, camps de conreu i estepes, són dotats generalment de plomatge críptic. En aquest agrupament, la família més destacada i alhora molt uniforme, és la dels alàudids o aloses, que aplega 75 espècies i 15 gèneres —sobretot africans—, dels quals aquí tenim representants tan coneguts com són l’alosa i la cogullada; un tret propi d’aquests moixons és el cant aflautat que emeten tot volant.
Similars per l’hàbitat i la forma als alàudids, hi ha els motacíl·lids, amb 50 espècies repartides entre 4 i 6 gèneres (segons els autors). El gènere Anthus és el més nombrós i s’estén per tot el món; el comprenen uns moixons menuts de plomatge terrós, molt similars entre si i que hom pot confondre fàcilment amb els alàudids, com són les piules. L’altre gran gènere, limitat a Euràsia i Àfrica, és el Motacilla, això és, les cueretes, tan gràcils i acolorides.