Els passeriformes tenen hàbits alimentaris diversos, que es reflecteixen en la variada estructura del bec, de la qual cosa n’és mostra la mallerenga blava (Parus caeruleus, a dalt) i el raspinell comú (Certhia brachydactyla, a baix).
Oriol Alamany.
La família de les mallerengues (pàrids), comprèn 43 espècies, sobretot paleàrtiques, de les quals el principal gènere, únic a les terres catalanes, és el Parus. Els pàrids són una mena de menudes i activíssimes boletes de ploma —algunes bellament acolorides— i dotades d’un bec curt i dret, que ressegueixen acrobàticament els branquillons i els llucs més inassequibles dels arbres, en recerca dels insectes de què s’alimenten, sense parar esment en la presència humana; el més gros i conspicu de la nostra avifauna és la mallerenga carbonera.
Molt afins a aquest —i sovint inclosos en la mateixa família— hi ha els egitàlids, o mallerengues de cua llarga, amb un únic representant als Països Catalans, i els remízids, amb el teixidor, que confegeixen elaborats nius en forma de bossa i són vinculats a la proximitat de l’aigua i als espais més oberts, a diferència dels anteriors, que són moixons forestals.