S.F.F.B./Román Montull, original dels autors.
La piula gola-roja és una espècie àrtica que fins fa molt poc era considerada molt rara al territori estudiat. En els darrers anys, però, el gran increment de la prospecció ornitològica ha mostrat que aquest ocell és regular, almenys a la primavera, a Catalunya i, molt probablement, també a les Balears. A la Catalunya Nord no es coneixen dades, però sí que s’observa regularment durant les campanyes d’estudi de la migració de Leucate, al S del departament francès de l’Aude, just al límit nord del Rosselló, per la qual cosa se suposa que la manca de dades en aquesta àrea és deguda a la falta de prospecció. No es coneixen observacions ni al País Valencià ni a Andorra.
Actualment hom coneix 62 dades d’aquesta espècie, de les quals 11 són a les Balears, 7 a Mallorca, 3 a Menorca, una a Eivissa, i totes les altres a Catalunya, on s’ha enregistrat un increment molt notable de les observacions des del 1980. Les zones on hi ha més dades són els aiguamolls de l’Empordà, amb 12 observacions, i on es veuen regularment grups de fins a 75-100 ocells en unes àrees molt concretes de prats que es repeteixen any rere any i, molt més rarament, en altres indrets. També és comú al Vallès Oriental (20 observacions en camps d’alfals segat), on es veuen, però, exemplars solitaris o en grups petits. La piula gola-roja és un ocell que té un pas de primavera més desplaçat cap a l’W que no pas el de tardor, per la qual cosa és relativament rara durant la migració postnupcial a la part occidental d’Europa. Aquesta tendència s’observa també a casa nostra, tal com es pot veure al gràfic, car les observacions són molt més nombroses a la primavera, sobretot durant les dues darreres desenes d’abril i la primera desena de maig.