El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) és més gros que la titella (Anthus pratensis), car ateny fins a 16,5 cm, i amb el bec més llarg. La confusió amb aquesta espècie és impossible a l’època de reproducció, car la titella no nia a les nostres terres, però és fàcil a l’hivern, ja que ambdues espècies es troben juntes fent esbarts mixtos. Llavors es diferencien per la veu, pel color de les parts superiors, més fosc en el grasset de muntanya, i pel de les potes, més fosques en aquest.
Marisa Bendala.
Nidificador comú a les muntanyes altes de la Catalunya Nord, resta del Principat i Andorra. Fora del període reproductor, el grasset de muntanya és freqüent en migració i a l’hivern per tot el territori, llevat de les Illes, on és regular, però escàs en pas, i encara menys comú i potser irregular l’hivern. Al País Valencià hi ha molt poques dades, i només s’esmenta com a hivernant escàs a les comarques del migjorn valencià; malgrat això, probablement la manca de dades deu ésser produïda, o bé perquè aquesta espècie passa desapercebuda, o perquè es confon amb la titella.
Després de la cria, que als Pirineus comença al final d’abril i acaba a l’agost, els grassets de muntanya abandonen les muntanyes per dirigirse a la terra baixa. Fora dels indrets de reproducció, els primers migradors, procedents tant de la població indígena dels Països Catalans com d’ocells que nien a altres grans serralades europees com els Alps, s’observen a partir de la darrera desena de setembre i continuen arribant fins al començament de novembre. Els grassets de muntanya romanen als seus quarters hivernals fins al febrer i el març, i inicien la migració de retorn a partir de la segona quinzena d’aquest mes; els darrers individus en pas es veuen al final d’abril. Totes aquestes dades es refereixen a la subspècie spinoletta, que és la que nia a les nostres terres. A més, durant la migració també es poden veure grassets d’aigua de la subspècie petrossus, citats durant l’abril i l’octubre, però amb molta menys freqüència que els grassets de muntanya.
Àrea de nidificació del grasset de muntanya (Anthus spinoletta) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Aquesta espècie nia als prats d’alta muntanya, sobretot a les pastures rases, en indrets on el sòl és molt humit. Li agraden molt els vessants torbosos, les mulleres i els marges dels llacs alpins. També viu en zones de prats amb pedres, i és molt escassa o absent en pastures d’herbes altes i espesses o als vessants coberts per la vegetació arbustiva on, si hi viu, ocupa només les clarianes. Fora del període reproductor, els grassets de muntanya són uns ocells freqüents, però locals, que abunden sobretot a la terra baixa, en els marges dels rius o els aiguamolls del litoral, on ocupen terrenys molt humits.
El grasset de muntanya és una de les espècies més abundants a les zones altes dels Pirineus, on viu des dels 900 fins als 2900 m d’altitud, i abunda especialment per sobre dels 2000 m. A més, se’l troba, encara que poc sovint, als prats amb arbusts i roques dels cims del Montseny, a una altitud de més de 1700 m; també hi ha algunes dades del final de la primavera als Ports, per la qual cosa caldria comprovar si nia als cims més alts del Sistema Ibèric.