La cuereta groga (Motacilla flava) és un ocell petit (ateny 15 o 16 cm), comú a les vores dels rius i altres indrets humits. A Europa n’hi ha diferents varietats, segons els colors i la distribució, però són difícils de distingir; la cuereta groga ibèrica, la que trobem als Països Catalans, és groga del dessota i bruna del dors, amb el cap gris i la gola blanca, com l’exemplar de la fotografia de l’esquerra. Els joves tenen el plomatge més apagat (a la dreta).
Ives Hennechart i Xavier Ferrer.
Aquesta espècie, a diferència de les altres dues cueretes de la nostra avifauna, és un ocell estival. La seva distribució al nostre país és indicadora de les seves preferències. La trobem com a nidificadora resseguint el sistema de llacunes costaneres i ambients marjalencs del litoral. També, encara que d’una manera més esparsa, apareix a comarques de l’interior de Catalunya, en prats humits de muntanya i ribes de conques fluvials, com ara la de la Noguera Pallaresa al Pallars, i a les parts baixes de la Cerdanya, per sobre dels 1000 m d’altitud.
La seva presència a la terra baixa catalana és també relacionada amb els ambients humits riberencs i, cada cop més, amb els conreus de regadiu, per la qual cosa resta possiblement algun buit en el coneixement actual de la distribució d’aquesta espècie. Les dades localitzades del País Valencià són clarificadores pel que fa a les preferències d’aquesta espècie envers les àrees marjalenques i els salobrars costaners. A les Balears presenta l’estatus de nidificador a Mallorca i a les Pitiüses, i també és localitzada als salobrars amb presència de vegetació halòfila. A la totalitat de les Illes és un migrador regular, encara que escàs.
La cuereta groga és un migrador de llarg abast que passa l’època hivernal a l’Àfrica tropical. El pas migratori primaveral comença el març, es fa especialment palès als Països Catalans l’abril i la primera quinzena de maig, i s’estira fins al començament de juny. Aquest fet pot dur sovint, com succeeix en altres espècies migradores, confusions a l’hora d’establir el caràcter de migrador o nidificant de l’ocell observat. De tota manera, la diferència de comportament i l’adequació si fa no fa marcada de l’hàbitat quant a la niada, contribueixen a l’aclariment d’aquesta qüestió.
Àrea de nidificació de la cuereta groga (Motacilla flava) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Als indrets costaners on hi ha el bloc principal de la població nidificant a casa nostra, l’hàbitat preferencial és el conformat pels salicorniars i les joncedes, i el niu se situa a terra, entre la vegetació halòfila. Les parelles nidificants a ambients de muntanya escullen per bastir llur niu les vorades riberenques amb esponerosa vegetació herbàcia, i defugen els indrets rocosos propis de la cuereta torrentera, de plomatge un xic semblant.
La cuereta groga és un ocell de dieta netament insectívora, que menja tota mena d’animalons presents als ambients tan productius com els que freqüenta. S’aprofita típicament dels abundants dípters que envolten els ramats que sovinteja i segueix.
Mentre migren, també són comunes en altres ambients, especialment en conreus de regadiu costaners i també en d’altres de més secs, com ara els tarongerars valencians; llavors resulta interessant l’observació i la diferenciació de les diferents subespècies europees, com la Motacilla flava flava alemanya, la M. flava flavissima anglesa i, més rarament, també la M. flava cinereo-capilla italiana i la M. flava thunbergi, pròpia d’Escandinàvia, i que es distingeixen de la forma ibèrica M. flava iberiae.