Els arvicòlids: talpons i rates d’aigua
Àrea de distribució mundial de la família dels arvicòlids.
Maber, extret de Macdonald, 1985.
Els arvicòlids constitueixen una família de rosegadors mitjanament nombrosa, amb 110 espècies agrupades en divuit gèneres, i una de les famílies d’aparició més recent de l’ordre. Evolutivament, sorgeixen a partir dels cricètids i fins al Pliocè (fa uns 5-3 milions d’anys) no apareixen les primeres restes que es poden considerar com a arvicòlids. Aquesta família presentà una diversificació molt ràpida i això li dóna gran importància en sedimentologia ja que les restes de les espècies que apareixen als sediments quaternaris són emprades com a indicadors de l’edat d’aquests. Una de les característiques de la família és la presència de dents de creixement continu, caràcter que apareix al Quaternari.
Els arvicòlids agrupen els talpons i els lèmmings i habiten a l’hemisferi N. Es distribueixen per Amèrica del Nord i central, Europa, Àsia —des de l’Àrtic fins a l’Himàlaia— i hi ha una espècie que constitueix una petita població relicta al N d’Àfrica.