Són bastant nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat als Països Catalans en estrats pertanyents al Cenozoic, alguns dels quals figuren entre els més importants del continent, tant pel nombre d’espècies presents com per la gran quantitat d’exemplars fòssils que hi apareixen. Si exceptuem els més inferiors (Paleocè i Eocè), els períodes de l’Era Terciària han proporcionat una flora abundant i ben representada que permet de conèixer bastant bé les característiques i la constitució de la vegetació que cobria les nostres terres al llarg dels últims 40 milions d’anys, sobretot a partir de l’Oligocè.
La flora del Terciari és constituïda, majoritàriament, d’espècies d’angiospermes, que ja des del començament de l’era predominen àmpliament sobre els altres grups de vegetals; aquestes formes modernes, que des del principi del Cretaci comencen a desbancar les gimnospermes de la seva hegemonia en les flores mundials, es van imposant com més va més a mesura que discorre el Cenozoic i són les precursores de les espècies existents en l’actualitat.
Per facilitar un més bon coneixement dels jaciments i de les espècies fòssils que s’hi troben, intentarem d’agrupar-los per períodes, ordenats segons l’antiguitat amb què hom els ha datats, i en donarem la situació geogràfica, la llista de les espècies que s’han determinat, les característiques litològiques i estratigràfiques més importants i les conclusions paleobotàniques i paleoclimàtiques que es poden extreure de l’estudi de la flora que contenen. Vegeu al precedent "L’evolució de les flores a partir del Paleogen als Països Catalans" una síntesi global de les dades sobre els jaciments dels diferents períodes, assenyalant les línies principals de l’evolució de la flora en les nostres latituds en el decurs dels períodes cenozoics; també s’indiquen, segons les dades aportades per l’estudi dels diferents jaciments, les condicions ecològiques existents a les conques; i finalment, a partir de l’estudi de les paleofitoassociacions presents en els jaciments de diferents èpoques, es fan consideracions sobre les variacions climàtiques al llarg de l’Era Terciària.