Els estudis fets sobre amfibis fòssils als Països Catalans són, en general, molt escassos. Ultra les troballes fetes en el jaciment cretaci de Santa Maria de Meià (Noguera), només podem parlar de treballs sobre el Miocè inferior del País Valencià, sobre el Vallès-Penedès i sobre els jaciments càrstics pleistocens de Mallorca.
Els caudats
Els urodels fòssils apareixen sovint en les margues bituminoses del Miocè de la península Ibèrica. Això no obstant, els estudis fets sobre aquest grup són molt rars als Països Catalans. En aquest cas, cal citar les formes Triturus, Megalotriton filholi i Epipolysemia ogygia, del Miocè inferior de Ribesalbes (Alt Palància). La presència de salamàndrids fòssils també és documentada al Miocè inferior de Rubiols (Terol).
Els anurs
Impressió de l’amfibi Montsechobatrachus gaudryi (× 1,6), del Cretaci inferior del Montsec, una de les espècies fòssils clàssiques d’aquest jaciment.
Jordi Vidal / MGB.
La localitat clàssica de Santa Maria de Meià (Cretaci inferior) ha proporcionat, fins ara, restes de tres espècies d’anurs fòssils: Neusibatrachus wilferti, Eodiscoglossus santonjae i Montsechobatrachus gaudryi; els dos darrers es descriviren com a espècies noves.
Al Miocè, els anurs són freqüents als jaciments del Vallès-Penedès, encara que, malauradament, no s’ha fet cap estudi profund sobre aquest material. Rana ha estat trobada al Miocè inferior d’Olocau de Carraixet (Camp de Túria) i al Miocè superior de Crevillent (Vinalopó). El discoglòssid Latonia apareix al Vallesià (Miocè superior) de can Llobateres, a la conca del Vallès-Penedès. Al Miocè terminal de Venta del Moro (Plana d’Utiel) i Alcoi (Alcoià), l’associació és molt semblant (Rana i Discoglossus).
Finalment, a les Balears, hom ha descrit un nou gènere endèmic de discoglòssid, Baleaphrine, amb una distribució que comprèn el Pliopleistocè de Mallorca i de Menorca. Així, Baleaphrine ha estat trobat al Pliocè superior de sa Pedrera de s’Ònix, B. muletensis al Pleistocè mitjà-Holocè de Mallorca (son Bauçà, cova de Muleta, cova de la Barxa, son Maiol, Canet i Gènova), i B. talaioticus a l’Holocè de Menorca (Rafal Rubí i Torralba d’en Sort). Posteriorment, s’han pogut indentificar representants vius d’aquest tàxon a la serra Nord de l’illa de Mallorca. Després dels darrers estudis, hom pensa que el gènere Baleaphrine està relacionat amb el discoglòssid Alytes.