Les platges properes a la desembocadura del tec acullen una petita població de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).
Michel Cambrony
El Mas Larrier (2.1), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
La Reserva Natural de Mas Larrier és una petita àrea protegida (145 ha), creada l’any 1984 al voltant de la desembocadura del Tec, al sud del Rosselló. Té una forma triangular, i s’estén entre la mar i la carretera D-81, que uneix els nuclis turístics de la platja d’Argelers i la platja de Sant Cebrià.
L’àrea mostra una notable diversitat, encara que tots els medis han sofert alteracions molt importants. La dinàmica de la tramuntana impedeix la formació de grans dunes, però hi ha una franja de sorrals i dunes baixes on es desenvolupa una vegetació característica, amb jull de platja (Elymus farctus), borró (Ammophila arenaria), trompera (Ephedra dystachia), Corynephorus canescens, etc. Aquest ambient, a més, és seu d’una interessant entomofauna. Més a l’interior es troben tamarius esparsos, prats i canyars. A les ribes del riu hi ha restes de boscos de ribera on cria el teixidor.
Diferents plantes rares —més encara en aquesta altitud— com Chaerophyllum temulum o Doronicum pardalianches han estat localitzades en la reserva. També el talp (Talpa europaea) ocupa aquí prats al costat de la mar, mentre que a la major part de Catalunya és una espècie de muntanya.
El respecte a la reglamentació de la reserva ha estat precari, i la pressió humana, especialment a l’estiu, és molt important. El nivell de protecció és insuficient, hi manquen prohibicions tan bàsiques com la de la caça, fonamental en una zona petita d’interès per a la fauna aquàtica. Tanmateix, les comunitats naturals de l’àrea podrien guanyar molt si els impactes humans fossin més ben controlats.