Els aiguamolls del Baix Empordà

Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades. En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell; els salobrars propers han estat ja parcel·lats.

Ernest Costa

Els aiguamolls del Baix Empordà (2.4), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.

Els aiguamolls del Baix Empordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja. Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter Vell, les basses d’en Coll —ambdós llocs són, bàsicament, petites llacunes envoltades de canyissars— i la Platera, una àrea de maresma i salobrars ja molt transformada. En disposició paral·lela a la platja hi ha un cordó de dunes, actualment discontinu; en aquest ambient es desenvolupa la vegetació psammòfila, formant les comunitats de jull de platja (Agropyretum mediterraneum), de borró (Ammophiletum arundinaceae) i de crucianel·la marina (Crucianelletum maritimae). Els boscos de ribera tenen la seva millor mostra a l’illa de Canet, localitzada Ter amunt, on fins fa pocs anys hi havia establerta una colònia d’ardeids molt notable.

La importància de l’àrea és manifesta, tant pel paisatge com per la flora i la fauna. Per exemple, hom hi ha localitzat dues falgueres molt rares, d’aigües quietes: la marsilea (Marsilea quadrifolia) i la surant Salvinia natans. La fauna d’aus aquàtiques sens dubte augmentaria si s’establissin mesures de protecció adequades. De tota manera fets com les nidificacions recents de l’arpella, l’agró roig, el martinet menut i el corriol camanegre, o la hivernada regular de la calàbria agulla posen de manifest l’interès de l’espai. La tortugueta (Triops cancriformis), crustaci molt primitiu, hi té una de les seves comptades localitats dels Països Catalans.

En no ser protegits en el moment que ho foren els de l’Alt Empordà, aquests aiguamolls continuaren patint durant els anys vuitanta una important reducció (per la instal·lació de càmpings i edificacions), i des de l’ajuntament de Pals es pressionà molt per tal de convertir les basses d’en Coll en un gran complex turístic. Sembla, però, que finalment aquestes basses rebran una certa protecció, com ja disposa el Ter Vell, envoltat, tanmateix, per altes construccions. És urgent dotar d’una protecció que sigui realment sòlida totes les zones humides i les dunes que hi resten (fins i tot seria bo en alguns casos procedir a la seva regeneració).

La freqüentació de la platja comporta un fort impacte sobre les dunes (medi molt fràgil i amenaçat); a més, continuen sorgint projectes turístics i, d’altra banda, el Ter té un nivell de contaminació molt alt.