La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures. La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la il·lustració.
Anna Motis
La plana de Sant Jordi (2.11), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània. Ocupa en total més de 800 ha.
El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris, origina per la part marítima una costa d’erosió, clivellada de petites cales codoloses o sorrenques. Els sòls es caracteritzen per l’existència d’una crosta calcària gruixuda bastant superficial, anomenada localment taperot.
El poblament vegetal presenta una singular riquesa d’elements mediterranis meridionals. La màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum), que en altres temps devia ocupar més extensió, està actualment força malmesa, encara que algunes espècies, com ara el mateix margalló, hi són bastant abundants. Les comunitats que ocupen més extensió són la brolla de romaní i el bruc d’hivern amb albada (Anthyllido-Cistetum clusii) i l’erm d’agulles i l’escil·la obtusifòlia (Scillo-Erodietum sanguis-christi). De la primera cal destacar l’espart (Macrochloa tenacissima) i Anagallis monelli, i de la segona Erodium sanguis-christi i Scilla obtusifolia, plantes molt rares i que assoleixen en aquesta zona un dels límits de distribució més septentrionals.
L’ornitofauna és composta principalment per les espècies característiques de brolles i garrigues mediterrànies, entre les quals destaquen la tallareta cuallarga i els tallarols trencamates, de garriga, el capnegre i l’emmascarat. També són representatius d’aquest ambient el trobat i el còlit ros, a més de la perdiu, la qual és sotmesa a un intens règim cinegètic.
L’espai tractat és sotmès a una degradació antròpica per raó de la pressió turística perifèrica, i també de les activitats relacionades amb el circuit de Calafat. Altrament, els focs intensos i repetits tenen efectes força destructors.