La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives.
Ernest Costa
La serra de Montsià (2.13), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix (la Tenda, 756 m). El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla.
La vegetació presenta grans similituds amb les parts baixes dels Ports de Tortosa i Beseit, encara que la diversitat de les comunitats és bastant menor. El paisatge primigeni ha estat molt transformat (incendis, pastura, etc.) i, a hores d’ara, hi predominen les formacions arbustives de degradació. La màquia litoral de garric i margalló (Querco-Lentiscetum), enriquida amb alguns elements meridionals com ara l’esparreguera marina, devia ser la comunitat que ocupava més extensió. A les obagues i altres indrets més frescals devia aparèixer l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale), del qual no queda gairebé cap resta. Les comunitats predominants són les brolles calcícoles de romaní i bruc d’hivern, bé amb albada (Anthyllido-Cistetum clusii) bé amb bufalaga (Erico-Thymelaeetum tinctoriae), aquesta als indrets menys secs. Cal remarcar, però, l’existència de petites poblacions de caducifolis medioeuropeus com l’oma i l’auró blanc.
El poblament d’amfibis i rèptils és notablement divers. Hi són presents espècies mediterrànies (bívia ibèrica, serp de ferradura, dragó rosat, etc.), però també alguna d’eurosiberiana, com ara el tritó palmat, que hi té la localitat catalana més meridional. La tortuga mediterrània, a causa dels incendis i d’una excessiva espoliació, es troba, com a població, probablement extingida actualment. L’ornitofauna és composta sobretot de passeriformes mediterranis característics dels matollars; també s’hi presenten alguns rapinyaires com el falcó pelegrí, l’àguila cuabarrada i el duc.
L’alta freqüència dels incendis, com també la intensitat dels processos erosius associats als forts pendents, impedeix la regeneració del mantell vegetal primigeni. Un altre greu problema que afecta molt negativament el vessant litoral de la serra són les activitats de tipus extractiu (pedreres) que s’efectuen.