El riu Segre, ben bé sota la seva confluència amb la Noguera Pallaresa, obrint-se un difícil camí entre la serra de Mont-roig i la serra Carbonera.
Jaume Orta
La serra de Mont-roig i la serra Carbonera (2.19), entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus.
Aquestes serres constitueixen uns dels relleus més externs dels Prepirineus centrals. La seva situació les fa força visibles des de la Depressió Central, especialment en el cas del Mont-roig (951 m): aquesta muntanya s’aixeca molt vigorosament pel vessant sud, tot mostrant la llarga cinglera calcària de tonalitats molt rogenques que li dona nom. Entre ambdues serres, els rius Noguera Pallaresa i Segre formen uns congostos espectaculars.
La vegetació primitiva, integrada bàsicament pels carrascars, s’ha vist molt afectada per les activitats humanes i actualment hi predominen les formacions arbustives (sobretot garrigues), tot i que també hi ha carrascars joves, o zones repoblades amb pins. El mantell vegetal potencial tendeix a regenerar-se, però això és més difícil als sectors de materials més tous (margues, etc.), que han patit importants processos erosius.
Com gran part dels Prepirineus centrals, l’àrea té un alt atractiu per a les aus lligades als penya-segats. A principi dels anys vuitanta hi havia instal·lada una important colònia de voltors comuns, actualment absent. Tot i així d’altres espècies interessants, com l’aufrany, l’àguila daurada, el falcó pelegrí o les gralles de bec vermell, continuen poblant aquestes muntanyes.
Els factors que més negativament han afectat l’àrea han estat les obres públiques. Ja antigament la presa de Camarasa produí un gran impacte; va ser construïda sobre l’impressionant aiguabarreig de la Noguera Pallaresa i el Segre. Posteriorment, l’espai encara ha estat més desfigurat, sobretot per la barroera construcció de la carretera del Doll i, recentment, per la ubicació d’una minicentral elèctrica al riu Segre, que embassa un tram que era encara habitat per les llúdrigues.