La dissolució per l’aigua de pluja dels dipòsits de sals que afloren a Cardona dona lloc a espectaculars formes erosives.
Jaume Orta
La muntanya de sal de Cardona (2.6), entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre.
Aquest petit espai és constituït per un aflorament salí que forma part de l’anomenada formació salina de Cardona, la qual s’estén, i no pas superficialment, per gran part de la comarca del Bages, a la Depressió Central Catalana. És el resultat de la formació d’evaporites en la ja molt reduïda conca marina que al final de l’Eocè ocupava part de l’actual depressió de l’Ebre.
Els materials evaporítics que afloren presenten una conspícua estratificació on alternen estrets nivells de sal (de tonalitats que poden ser des de blanques a rogenques) amb d’altres encara més prims d’argila grisenca. A més, l’aflorament està sotmès a processos intensos i ràpids d’erosió per les aigües superficials, que donen lloc a rasclers de morfologia ben espectacular i de coloracions bigarrades. Així mateix, la carstificació d’aquests materials es manifesta en l’existència de cavitats subterrànies com el Forat Micó, cova de 640 m de recorregut formada per la dissolució de la sal.
L’explotació de les sals potàssiques —activitat bàsica fins ben recentment en l’economia local— dona lloc a la separació de la potassa i el material estèril, que és apilat en enormes acumulacions visibles en diverses localitats del Bages (a Cardona n’hi ha una just enfront de la muntanya de Sal): l’aigua de la pluja ocasiona l’arrossegament de clorurs i es produeix així una important contaminació de les aigües dels rius Cardener i Llobregat. D’altra banda, a la part superior de l’acumulació de residus miners contigua a la muntanya de Sal es barregen altres deixalles, abocades barroerament, que enlletgeixen considerablement l’indret. Tanmateix, l’espai presenta en conjunt una bellesa ben particular i ofereix unes perspectives insòlites que el converteixen en un paisatge realment singular.