La mola d’Ares, de 1318 m, és la màxima altitud de l’Alt Maestrat.
Ernest Costa
L’Alt Maestrat (2.2), entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric.
L’Alt Maestrat, situat a la part interior del nord del País Valencià, comprèn els municipis d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla, Serratella, Tirig, Torre d’En Besora, Vilafranca del Maestrat i Vilar de Canes. La comarca és drenada principalment per l’espectacular rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu Montlleó, que s’hi uneix prop de Torre d’En Besora, i dona lloc a la rambla de la Viuda, afluent del riu Millars. Les màximes altituds apareixen a la mola d’Ares (1318 m), que és vèrtex geodèsic de primer ordre, i al cim Orenga (1147 m), prop de Vilar de Canes.
La vegetació és semblant a la dels ports de Morella, i està constituïda fonamentalment pel carrascar (Quercetum rotundifoliae); en aquest sentit, a l’Alt Maestrat es troben, sens dubte, les carrasques més impressionants del País Valencià, com és el cas de la carrasca de Culla, de dimensions extraordinàries, catedralícies. No obstant això, són els boscos de roure valencià, en règim de devesa, els que converteixen l’Alt Maestrat en un indret únic. El Parc del Ribet, al costat de Benassal, n’és un bon exemple, amb un alt nombre d’exemplars mil·lenaris, però és fonamentalment en el secret i recòndit barranc dels Horts on es poden observar els millors exemplars d’aquesta espècie iberomagrebina. També cal ressaltar l’espectacular til·lera del barranc d’Aznar, prop de Vilafranca, on hi ha exemplars centenaris de tell de fulla gran.
Els barrancs de l’Alt Maestrat també tenen un important interès arqueològic, perquè són el centre de nombroses pintures rupestres. Són famoses les de la cova Remígia, i les del barranc de la Valltorta, d’on l’administració va iniciar un projecte de declaració de Parc Cultural.