La serra Grossa es caracteritza pels seus pendents suaus; en la imatge una brolla colonitzada per pins joves.
Josep R. Nebot
La serra Grossa (2.5), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
La serra Grossa és una llarga serralada que actua com a barrera natural entre les comarques de la Costera, al nord, i la Vall d’Albaida, al sud. En general, mostra un perfil suau, sense grans elevacions, amb altures màximes que no superen els 900 m.
Correspon a una alineació anticlinal de fort caràcter diapíric, emmarcat a nord i sud per les àrees sinclinals del Cànyoles i l’Albaida, cobertes per margues miocenes i per les quals discorren els rius del mateix nom. El nucli de la serra està format per materials càlcics cretacis, entre els quals s’intercalen gresos i argiles triàsics, com succeeix als voltants de Vallada. En aquest cas, els gresos triàsics han donat lloc per dissolució a una interessant estructura càrstica, el Túnel dels Sumidors, que amb la cova dels Brolladors i el barranc de la Serratella, representa un aparell càrstic en algeps d’importància internacional per la seva extensió i desnivell. Un altre punt d’interès és el paratge conegut com l’estret de les Aigües, a prop de Xàtiva, on el riu d’Albaida forma un tram congost que travessa la serra de sud a nord.
Gran part de la serra es troba coberta actualment per denses pinedes de pi blanc, que donen aixopluc a una fauna relativament diversa. Així, es pot destacar la presència en la zona de l’esquirol, el teixó o el gat salvatge. L’avifauna forestal es troba ben representada, amb espècies com el gaig o el trencapinyes. Les cingleres són ocupades per alguns ocells rapinyaires, com les àguiles daurada i cuabarrada o el falcó pelegrí.