Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada.
Rafael Paulo
Les salines i els saladars de Villena (2.17), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom. La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori. Avui, però, la major part ha estat dessecada, per obres de drenatge i pel descens del nivell freàtic conseqüent a la sobreexplotació dels aqüífers, i transformada en terreny agrícola. En qualsevol cas, el valor ecològic d’aquests espais continua essent innegable, pels ecosistemes de saladars i de sorrals i per les zones d’inundació estacional que encara hi persisteixen.
Entre les comunitats vegetals, destaquen els canyissars (Phragmition), amb canyís, canya, tamarius, salicària (Lythrum salicaria) i lliri groc (Iris pseudacorus); la jonquera amb plantatge crassifoli (Schoeno-Plantaginetum crassifoliae), amb diferents joncs, i un salicornar subarbustiu, l’Arthrocnemo-Halocnemetum strobilacei. També hi són freqüents la comunitat del Gypsophiletum ilerdensis (amb Gypsophila perfoliata, ensopegueres, etc.), la Limonietum caesio-delicatuli, amb l’espart bord o albardí (Lygeum spartum) i diversos ensopegueres, i també una comunitat típica d’arenals, Brachypodieto-Trifolietum, amb xisca (Imperata cylindrica), grama (Elymus elongatus) i la subspècie chamaedryfolia de l’esparbonella (Sideritis scordioides), que és un endemisme valencià.
Entre la fauna cal esmentar algunes aus aquàtiques nidificants (xivitona, corriol petit, polla d’aigua), a més d’altres de tendència estèpica (sisó, torlit, calàndria, terreroles vulgar i rogenca).