Un sector del vessant solell de la serra del Carxe.
Vicent Sansano
El Carxe (2.18), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
La serra del Carxe constitueix un massís prebètic, situat al terme de Jumella, en la regió de Múrcia, per bé que s’hi trobi població de parla catalana. S’hi accedeix per una pista forestal que s’inicia al km 42 de la carretera del Pinós a Jumella. És una serra molt escarpada, amb la cota màxima en el cim anomenat el Carxe, de 1371 m d’altitud. Els materials que la formen són dolomies, margues, arenes i calcàries amb orbitolines, tots ells del Cretaci.
El que més ressalta en el paisatge són les repoblacions de pi blanc; tanmateix, també hi són presents importants comunitats de vegetació edàfica i climàcica, com les comunitats halòfiles i gipsícoles de la zona basal, les brolles de romer i bruc d’hivern, i les màquies i els espinars de les zones mitjanes.
No obstant això, les comunitats més interessants es desenvolupen a les zones superiors. A l’estatge mesomediterrani i sobre sòls profunds s’hi troba un carrascar dens (Bupleuro-Quercetum rotundifoliae), amb estrats arbustius i herbacis poc desenvolupats i caracteritzats pel galzeran, la roja, el marfull, l’arboç, etc. A les àrees seques de l’estatge supramediterrani i sobre sòls profunds es desenvolupa un carrascar més pobre (Junipero-Quercetum rotundifoliae), amb savina, càdec, roja, boixerola i pinassa. Els sòls més àrids d’aquest mateix estatge estan ocupats per una comunitat d’escabiosa i eriçó (Scabioso-Erinaceetum anthyllidis), amb Genista mugronensis, Sideritis incana subspècie virgata, romer i esteperola.
Quant a la fauna destaquen la serp verda, l’àguila marcenca (habitual predadora de l’anterior espècie) l’astor, l’esparver, l’alosa, la terrerola rogenca, el balquer o xitxarrot, la gralla de bec vermell o, entre els mamífers, el porc senglar i la rabosa.