Rafael Paulo
El pantà d’Elx és un embassament d’aigües de reg situat en el curs del Vinalopó, uns 4 km al nord de la ciutat d’Elx. Fou construït l’any 1632 i reconstruït el 1842. Actualment és completament curullat, i ha deixat, per tant, de ser funcional com a obra civil. El mur de la resclosa s’assenta sobre calcàries miocenes, i el vas sobre margues cretàcies i argiles i algeps triàsics del Keuper, que afloren diapíricament a la part final d’aquest. L’erosió d’aquestes argiles i algeps ha contribuït en gran mesura a curullar el vas i salinitzar les aigües, alhora que ha donat lloc a «badlands».
Al llit del riu, aigües avall de la resclosa, s’hi troba una vegetació típica de saladars, amb tamarius, joncs, salicòrnies (Arthocnetum fruticosum, Salicornia herbacea), diverses ensopegueres (Limonium), etc. A les vores de l’embassament es desenvolupa el tamarigar, que a la cua del pantà s’enriqueix amb canyís, i dóna lloc a un canyissar dens. Aquestes comunitats vegetals serveixen de refugi i lloc de nidificació a nombroses aus aquàtiques, com el martinet blanc, el cabusset, l’ànec coll-verd, la fotja, la polla d’aigua i el cames-llargues.
A les serres del voltant es desenvolupa l’espinar alacantí d’arçot i margalló (Chamaeropo-Rhamnetum lycioidis), que conté espècies com l’esparreguera marina, la trompera fràgil i el llistó (Brachypodium retusum), i que constitueix però una comunitat força degradada: pertot arreu és substituïda per la timoneda d’esparbonella blanca (Stipo-Sideritetum leucanthae), amb Thymus longiflorus i altres timons, bufalaga hirsuta, etc. Als afloraments guixencs domina la timoneda de teucri verticil·lat (Helianthemo-Teucrietum verticillati), amb Helianthemum squamatum i diversos teucris.