Costa rocosa, vora S’Estalella. La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable.
Yves Hennechart
Sa Marina de Llucmajor (2.9), entre els principals espais naturals de Mallorca.
Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines». La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic.
La vegetació potencial d’aquestes àrees és la de l’anomenat ullastrar mallorquí (Cneoro-Ceratonietum), del qual queden alguns testimonis ben conservats, encara que la vegetació dominant avui és la brolla de romaní i cepell (Rosmarino-Ericion) i el conradís de secà (gra, ametller, garrofer). El conill, la llebre, la mostela i la geneta són els mamífers més característics. La llista d’ocells seria força llarga, però es pot assenyalar almenys l’abundància del torlit, la tórtora i la perdiu, com també la presència del falcó pelegrí, l’àguila calçada (molt perseguida) i el mussol banyut. D’altra banda, la serp de cogulla i la tortuga mediterrània són relativament freqüents.
La costa, abrupta (alguns penyals superen els 100 m d’altitud), és especialment interessant per les estructures geològiques visibles (esculls i manglars del Terciari), la flora, amb alguns endemismes que es presenten aquí i a la serra de Tramuntana com Euphorbia maresii o Cyclamen balearicum, i una fauna especialment rica, que inclou distintes colònies d’aus marines.
Un element ecològic important, a la marina, són les basses, dipòsits d’aigua temporals, on es desenvolupen una flora i una fauna efímeres, però d’un gran interès, que es mantenen gràcies a les espores, llavors o ous diminuts, que resten en repòs als sediments que l’estiu resseca. Les pluges de tardor o primavera generen una explosió de vida: el ranuncle (Ranunculus aquatilis), la rara falguera aquàtica Marsilea strigosa (Myosorus minimus), diversos crustacis (tortuguetes, anostracis i concostracis), odonats, efemeròpters, etc. Aquest és el biòtop de reproducció del gripau verd, una raresa herpetològica als Països Catalans. Les basses solen estar relacionades amb assentaments humans, des dels poblats talaiòtics (el més important, el de Capocorb, ben excavat, és obert a les visites del públic) fins a les possessions fortificades, més recents.
Sa Marina de Llucmajor manté una certa explotació agrícola i ramadera, base del paisatge actual. També són importants els usos cinegètics, el més interessant dels quals és la caça de conills amb cans eivissencs, a la carrera, esport que apassiona els pobladors de la zona.