La tortuga d’aigua europea (Emys orbicularis) força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou.
Climent Picornell
Son Bou (2.5), entre els principals espais naturals de Menorca.
El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds. El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs (el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger), i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa. S’hi forma una petita albufera, en estat de rebliment avançat, que pot considerar-se la segona o tercera maresma d’importància de Menorca. Una restinga arenosa, la més gran de l’illa, separa la maresma de la mar. Aquesta formació dunar és coberta per un savinar dispers, en part afectat per una gestió inadequada en relació amb els usos turístics estivals. Al nord, s’estenen les urbanitzacions de Son Bou i Sant Jaume, que han comportat una sèrie d’impactes obvis sobre el Prat, avui més reduïts gràcies a la protecció legal de la qual gaudeix.
Físicament, Son Bou és un canyissar dens, amb algunes petites extensions d’aigües lliures a les dues goles d’obertura a la mar, i amb vegetació més baixa i halòfila a la zona de ponent, més sotmesa a les influències de la sal i de la mar. Manté comunitats biològiques prou variades: es poden destacar els crustacis, els odonats (també d’altres invertebrats), la tortuga d’aigua europea, la reineta meridional i poblacions reduïdes, però variades, d’ocells aquàtics. Són importants les concentracions reproductores de boscarles mostatxudes i de canyar. És una localitat important en les migracions, i s’hi han portat a terme campanyes ben notables d’anellatge d’aus.
Històricament, la maresma ha estat afectada per un drenatge forçat (el canal, situat a l’oest, és avui ben funcional). S’hi va conrear arròs des del 1946 fins al 1963. A la rodalia es conserven les restes de la basílica paleocristiana de Menorca més remarcable, coneguda amb el mateix nom que el prat.
Son Bou ha estat qualificat com a Àrea Natural d’Especial Interès, però seria necessari planificar adequadament la seva gestió, ja que les urbanitzacions immediates i els intensos usos estivals de la zona provoquen una degradació contínua i lamentable.