La Punta Prima —estret sortint rocós de la costa nord de Formentera— resta molt exposada a les ventades i la influència marina. Al fons, l’illa d’Eivissa.
Yves Hennechar
La costa de Formentera (2.8), entre els principals espais naturals de les Pitiüses.
Gran part del litoral formenterí conserva encara avui les seves característiques naturals, per tal com el desenvolupament turístic es concentra en certs indrets.
Al nord, són rellevants els penya-segats de la punta Prima, refugi d’alguns ocells marins, i on va nidificar, anys enrere, una de les antigues parelles d’àguila pescadora de l’illa. Malgrat la proximitat dels assentaments humans, encara s’hi refugien per a criar algunes parelles de baldrigues. La vegetació de la part superior del penyal, escassa, denota una gran influència dels vents salins, l’efecte abrasiu dels quals és igualment visible sobre l’antiga torre de defensa de la Punta. Cap a l’est, continua una costa baixa, rocosa (maresos quaternaris) i arenosa, amb notables redols de savinar (Juniperetum lyciae). S’hi troba un interessant jaciment paleontològic del Quaternari litoral.
Al sud, en canvi, la costa formenterina és sorrenca, dunar. Aquesta ribera és una localitat favorable a la conservació de distintes espècies psammòfiles, com Silene cambessedesii. Darrere les platges es conserven dunes notables, fixades pel savinar i la pineda de pi blanc, que defensen dels embats marins els conreus de l’interior de l’illa.