El liró gris (Glis glis) acumula fulles verdes, que talla del mateix arbre on hi ha la caixa, per a preparar el niu on criar. Les femelles poden compartir una mateixa caixa niu per a criar i alletar conjuntament els petits sense cap problema de convivència. En la fotografia, cries de liró gris entre fulles de roure dins una caixa niu al Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
Antoni Arrizabalaga.
Els petits mamífers compleixen una funció rellevant en tots els ecosistemes, pel gran nombre d’interrelacions que estableixen amb altres grups (depredadors, productors, etc.) i per la seva ràpida capacitat de resposta enfront els canvis ambientals de qualsevol mena. Per això, el monitoratge de poblacions de petits mamífers representa un indicador de l’estat dels ecosistemes. Els plans de seguiment s’han desenvolupat a partir d’estudis de poblacions de diverses espècies iniciats a la Gran Bretanya, on han esdevingut una part destacada dels protocols de seguiment de mamífers. L’objectiu d’aquests projectes és arribar a crear una extensa xarxa d’estacions distribuïda per tot el territori que, amb una metodologia de mostreig estandarditzada, permeti conèixer les variacions de les poblacions dels petits mamífers en l’espai i en el temps i entendre les causes d’aquestes variacions. Aquest projecte, com la majoria dels que es fan arreu, ha de comptar amb el suport de personal voluntari.
Els estudis de l’ecologia dels petits mamífers amb seguiments continuats a Catalunya es van iniciar a partir de la recerca de l’impacte dels incendis forestals. Aquests estudis es van fer al Rosselló, a la serra de l’Albera, els anys setanta, i més tard, arran d’episodis de grans incendis forestals, es van estendre cap al sud: Montserrat (els anys vuitanta), el Montseny i la serra de la Calderona (els anys noranta). Aquests treballs aportaren molta informació no sols de la regeneració de les comunitats dels petits mamífers després del foc, sinó també sobre la biologia en general d’aquestes espècies en ecosistemes mediterranis.
Les noves metodologies aplicades en aquests estudis (captures i recaptures durant llargs períodes, utilització de paranys no cruents, marcatge dels animals, etc.) van obrir les portes a nous projectes de seguiment en sistemes no alterats. Així, doncs, al començament dels anys vuitanta es van començar a fer seguiments continuats en diferents hàbitats del Parc Natural del Montseny i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Però no és fins ben entrat el segle XXI que es començarà a fer l’esforç de concretar un sistema estandarditzat de seguiment entre els diferents equips que estudien aquest grup faunístic. En efecte, el programa Seguimiento de Micromamíferos Comunes de España (SEMICE), iniciativa liderada des de Catalunya amb la intenció d’estendre-la a tot l’Estat espanyol i a Andorra, estableix una xarxa de seguiment de petits mamífers comuns: sorícids i rosegadors (Soricomorpha i Rodentia). En la mateixa línia, l’any 2004 es va iniciar un programa de col·locació de caixes niu per tal de monitorar les poblacions de liró gris (Glis glis), un petit rosegador arborícola de requeriments ambientals centreeuropeus.
Els paranys Longworth són d’alumini i tenen dues parts: un túnel i una petita caixa per al niu. Quan entra un petit mamífer pel túnel s’activa un ressort que tanca la porta d’entrada, i l’animal ha de passar a la caixa niu. Allà troba tot l’indispensable per a passar unes quantes hores fins al seu alliberament (menjar i material d’abric per a fer-se un niu). Aquest és un gran avantatge respecte al parany Sherman, molt menys confortable per als animals.
Ignasi Torre.
Els petits mamífers tenen, en general, activitat nocturna i hàbits discrets, fet que en fa molt difícil l’estudi en comparació amb altres components de la fauna més conspicus (ocells, papallones, amfibis, etc.). Per això és necessari utilitzar certes tècniques d’estudi (sistema de captura estàndard) que permetin estimar, per mitjà de captures amb paranys, quants individus hi ha en una determinada zona i de quines espècies són. Hi ha diversos tipus de paranys, però els utilitzats en el seguiment de petits mamífers són els Longworth i els Sherman, els més coneguts. Una vegada capturat l’exemplar, es prenen una sèrie de dades biològiques (sexe, categoria d’edat, pes, etc.) i, per finalitzar la manipulació, se’l marca a l’orella mitjançant una grapa numerada. Malauradament, aquests paranys són selectius, ja que no permeten la captura de totes les espècies de petits mamífers d’una zona. Això és degut a la mida dels paranys, que impedeix la captura de les espècies més grosses, i a la situació dels paranys, que tampoc no permet capturar les espècies arborícoles, com és el cas del liró gris. Així, doncs, per a poder estudiar les poblacions d’aquesta espècie s’ha establert un programa de col·locació de caixes niu de fusta situades sobre els arbres a baixa alçada (3-4 m), que són ben acceptades pels rosegadors arborícoles: el liró gris, el ratolí lleonat (Apodemus flavicollis), la rata cellarda (Eliomys quercinus) i la rata negra (Rattus rattus).
Actualment, hi ha 28 estacions d’estudi i seguiment de petits mamífers, des de les terres baixes mediterrànies fins a l’alta muntanya pirinenca (Andorra, les Planes de Son, Arànser) i vessant atlàntic (Vall d’Aran). Durant els primers dos anys de desenvolupament del projecte (2008 i 2009), s’han capturat 1.391 petits mamífers de 15 espècies, xifra que representa la meitat de les espècies de petits mamífers conegudes a Catalunya i a Andorra. Això ha permès conèixer aspectes interessants de la dinàmica de poblacions de les espècies més comunes, com les densitats relatives en els diferents hàbitats, a la vegada que s’obtenien captures d’espècies rares amb distribucions encara força desconegudes.
En el cas concret del seguiment del liró gris, les 150 caixes niu col·locades en 25 localitats diferents, repartides per diversos espais naturals de Catalunya i Andorra, han permès conèixer els patrons reproductius i de selecció d’hàbitat de l’espècie i han aportat dades noves sobre la biologia i ecologia d’una espècie que resultava molt desconeguda als Països Catalans.