El ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) va ser citat per primer cop als Pirineus catalans per Jochen Niethammer l’any 1956. Aquesta citació no va ser reconeguda fins l’any 1999, amb la comprovació d’anàlisis genètiques d’exemplars del Montseny.
Ignasi Torre.
L’extensió dels estudis de petits mamífers de la darrera dècada del segle XX en molts espais naturals del nostre territori va permetre la identificació d’una espècie de rosegador fins aleshores desconeguda a Catalunya: el ratolí lleonat (Apodemus flavicollis). La seva distribució al Principat, com a la resta de la península Ibèrica, era parcialment desconeguda a causa dels errors en la determinació específica, per la seva confusió amb el ratolí de bosc (A. sylvaticus). Normalment, el ratolí lleonat és més gros cap al nord de la seva àrea de distribució, mentre que el ratolí de bosc és més petit al nord de la seva àrea de distribució; però al territori català hi ha ratolins de bosc i ratolins lleonats de mida semblant, fet que dificulta la seva determinació pel seu aspecte extern.
Des de la seva descoberta per a la fauna catalana (l’any 1996, al Montseny), les citacions de ratolí lleonat s’han incrementat, mentre que l’estatus que tenia d’espècie rara ha estat revisat. La utilització de tècniques indirectes d’estudi (per exemple, a partir de la dieta d’un dels seus depredadors, la geneta, Genetta genetta) i de les anàlisis genètiques a partir de biòpsies ha permès incrementar significativament el coneixement de la distribució i selecció d’hàbitat de l’espècie, fins al punt que actualment es considera que el ratolí lleonat és el segon petit mamífer més abundant en ambients forestals, després del ratolí de bosc.