Efecte de les infraestructures de transport en els mamífers

L’extensió de la xarxa viària i ferroviària i la intensificació de la construcció de noves vies d’alta capacitat comporten una pressió creixent sobre la conservació de les poblacions de mamífers (i de la fauna en general), a més de riscos per a la seguretat viària per col·lisions amb senglars i cèrvids. A banda dels impactes causats per la pèrdua i la pertorbació dels hàbitats que resulten alterats pel traçat de les carreteres i dels ferrocarrils, les poblacions de mamífers es veuen afectades per l’efecte barrera de les vies i per la mortalitat causada per atropellament.

La fragmentació dels hàbitats per les barreres viàries pot comportar una amenaça per a la conservació a llarg termini de les poblacions d’espècies amb pocs efectius, ja que interfereix en la dinàmica demogràfica perquè dificulta els intercanvis d’individus entre diferents nuclis de poblacions i redueix, a mitjà o llarg termini, la seva viabilitat. Aquest impacte, a diferència dels atropellaments, és poc visible, i hi ha pocs estudis que posin clarament de manifest la magnitud que pot arribar a tenir. L’efecte barrera es pot manifestar per l’existència d’un obstacle real per als moviments de la fauna, com el que genera la interposició de tancaments perimetrals a les vies o les mitjanes de formigó. També es pot tractar d’un efecte barrera etològic, causat pel rebuig d’alguns mamífers a creuar vies amb una alta intensitat de trànsit o, en espècies de talla més petita (com alguns micromamífers), simplement pel fet que les vies constitueixen una àmplia franja desproveïda de cobertura vegetal o de qualsevol tipus de protecció, la qual cosa els dissuadeix d’intentar travessar-la.

Tanmateix, també cal destacar un efecte contrari: l’atracció que els hàbitats associats a les vies (mitjanes i talussos) exerceixen en algunes espècies de mamífers. Així, en algunes localitats, els talussos amb vegetació herbàcia acullen denses poblacions de conills (Oryctolagus cuniculus) o de talpons comuns (Microtus duodecimcostatus), i l’abundància de preses atrau predadors (com ara rapinyaires o carnívors) cap a aquests ambients, amb un alt risc de mortalitat per atropellament. En algunes localitats ibèriques s’ha constatat aquest efecte: per exemple en el cas del llop (Canis lupus), en alguns punts de Castella i Lleó, i del linx ibèric (Lynx pardinus), que accedeix a carreteres de l’entorn de Doñana per capturar conills. També s’ha apuntat que una de les causes de la regressió del turó (Mustela putorius) a Portugal podria ser la mortalitat per atropellament a conseqüència de l’alta densitat de preses que troba als marges de les carreteres, que fa que s’hi concentri per caçar.

El seguiment dels atropellaments en diferents zones de Catalunya (dades del 1997 al 2009), el País Valencià (l’Albufera de València, 2009) i les Balears (Menorca, 2000) han evidenciat que del 10 al 40% del total de vertebrats atropellats a les carreteres són mamífers. D’aquest grup, els micromamífers són els més abundants en les mostres de cadàvers obtingudes a partir de la inspecció de carreteres, ja que arriben a constituir entre el 50 i el 80%; normalment es tracta d’espècies molt freqüents als entorns de les vies i probablement aquest factor aleatori fa que siguin una fracció important de la mostra.

Per altra banda, lagomorfs i carnívors també apareixen atropellats amb relativa freqüència, encara que es desconeix si en una proporció similar a la seva abundància als entorns, ja que els estudis fets als Països Catalans només aporten les dades de mortalitat, sense contrastar-les amb informació relativa a la densitat de població a les zones adjacents als trams que són objecte de seguiment. Mereix una menció especial l’efecte sobre les poblacions de llúdria (Lutra lutra), una espècie que sovint és atropellada en la intersecció de carreteres i cursos fluvials o canals, especialment quan les obres de drenatge sota la infraestructura no han previst condicionaments específics per a afavorir que la fauna les creui. També la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles), la fagina (Martes foina) i el gat mesquer (Genetta genetta) són espècies que apareixen amb relativa freqüència entre les mostres de carnívors atropellats; globalment, aquest grup constitueix fins el 10% del total de mamífers.

Recentment (2009) s’ha posat de manifest la incidència dels atropellaments en els quiròpters, que constitueixen al voltant del 10% del total dels mamífers atropellats tant a les carreteres del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà com a les de l’Albufera de València. Entre les espècies afectades, en destaquen algunes d’amenaçades, com el ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale), el ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), el ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii), el ratpenat d’orelles dentades (Myotis emarginatus) i el ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus).

Espècies d’artiodàctils implicades en col·lisions amb vehicles a les carreteres de Catalunya en el període 2000-06. El senglar (Sus scrofa) és l’espècie responsable de la major part d’accidents, tot i que el cabirol (Capreolus capreolus) manifesta una importància creixent, a mesura que s’expandeixen les poblacions. El problema és més intens a la tardor, període principal de zel del senglar i durant el qual es porten a terme les batudes de caça.

DMAH-DPTOP, 2007.

Les col·lisions de vehicles amb artiodàctils constitueixen un cas especial, que requereix una metodologia d’estudi particular, ja que els cadàvers no acostumen a aparèixer en els seguiments d’atropellaments i cal obtenir dades dels registres d’accidents. La incidència demogràfica d’aquest factor en cèrvids, bòvids i el senglar és probablement molt baixa si es té en compte que la mortalitat per aquesta causa és molt inferior a la d’altres factors, com la caça. En l’anàlisi portada a terme a Catalunya el 2007 pels departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial i Obres Públiques, es va constatar que, de mitjana, es notifiquen unes 400 col·lisions/any, tot i que el nombre real és superior, ja que no totes s’enregistren. En el mateix estudi s’indicava que la major part dels accidents (95%) van ser causats pel senglar (Sus scrofa), i es produïren amb més abundància a la tardor, especialment entre el novembre i el desembre.

La identificació dels trams que concentren un nombre més elevat de col·lisions amb fauna salvatge, els anomenats punts negres (hotspots), és un pas previ fonamental per a aplicar mesures que redueixin els atropellaments de fauna a les vies en funcionament i també per a identificar els patrons de paisatge, o característiques de les vies, associats a una major intensitat del conflicte.

La reducció dels efectes de les vies de comunicació en les poblacions de mamífers s’ha de preveure des de les fases inicials de la planificació de la infraestructura. La identificació de les zones més sensibles i dels connectors ecològics permet evitar la fragmentació dels hàbitats d’interès estratègic per a la conservació de les poblacions. Per altra banda, durant la realització dels estudis de traçat i els projectes constructius, es poden mitigar els impactes de l’efecte barrera i disminuir el risc d’atropellaments amb dissenys que incorporin el màxim nombre possible de túnels i que creuin els corredors fluvials mitjançant viaductes. La permeabilitat de la via encara es pot augmentar afegint passos específics per a la fauna (inferiors o superiors a les plataformes de circulació de vehicles) i adaptant altres estructures transversals, com ara drenatges o passos de restitució de camins, per a afavorir el pas de la fauna. Tal com descriuen els manuals específics sobre fauna i vies de comunicació, cal destacar que algunes espècies tenen requeriments particulars que cal tenir en compte en els projectes per tal de garantir-ne l’efectivitat.