La vida pública d'una ciutat romana es concentrava al voltant d'una plaça central, el fòrum. Aquest era, per excel·lència, el lloc de reunió de la població, a la vegada que feia la funció de mercat i seu de les assemblees, arxiu i tribunal de justícia de la comunitat, marc de les festes religioses i també dels certàmens i espectacles que les acompanyaven. Cada any hi tenia lloc una votació democràtica per tal d'elegir els magistrats urbans (duumvirs i edils), alternada cada cinc anys amb la solemne cerimònia del census: el registre oficial de tota la població juntament amb la seva declaració de mitjans econòmics, base del sistema fiscal i de l'ordre social de la comunitat.
Estàtua d'un magistrat del fòrum d'Empúries, s. I.
MME / R.M.
A la plaça del fòrum, estàtues i epígrafs commemoratius detallaven la història de la ciutat a partir dels fets i les donacions dels seus personatges principals. Passejant pel fòrum, els ciutadans adquirien una clara noció del seu passat comú, però també de la pertinença a un món més ampli protegit pels déus i el govern de Roma, organitzat i jerarquitzat segons les normes del dret romà. Una llei exposada públicament, gravada en taules de bronze, regulava de manera detallada la vida pública de la comunitat. Alhora, parets farcides de cartells pintats amb propaganda electoral, anuncis d'espectacles o missatges personals de tota mena resumien els diferents esdeveniments de la vida quotidiana. Els primers fòrums que es coneixen en el present àmbit d'estudi corresponen a la gran fase d'urbanització del final del segle II aC, documentada a Empúries, Pol·lència (Alcúdia, Mallorca), Sagunt o Valentia. La nova ciutat que es creà al costat de l'Empúries grega tenia ja al seu centre un fòrum perfectament articulat amb la trama urbana, la qual cosa demostra que la seva presència i la disposició ja estaven previstes en el projecte fundacional. Aquest fòrum consistia en una plaça envoltada de locals comercials (tabernae) i presidida per un temple aixecat sobre podi, emmarcat per un doble pòrtic de tres ales alçat sobre un criptopòrtic. El temple estava situat a l'eix del cardo maximus, el carrer principal de la ciutat, que acabava a l'altar situat als peus d'aquest. Des de la seva alçada, el temple dominava escenogràficament la circulació per aquest eix viari a partir de la mateixa porta d'entrada de la ciutat.
L'estudi de l'esquema arquitectònic del temple/tripòrtic, desenvolupat als fòrums itàlics del segle II aC, les motllures també itàliques utilitzades en el revestiment del podi i, fins i tot, el sistema de mesures utilitzat en la seva construcció (peus itàlics de 27,50 cm, enfront del peu romà de 29,57 cm utilitzat per al disseny de la trama urbana) proven que el temple del fòrum fou obra d'un taller del Laci o de la Campània, arribat expressament a la ciutat per a la seva construcció. Pel seu caràcter de temple principal de la ciutat devia estar dedicat a Júpiter, o bé, de manera semblant al capitoli de Roma, a la triada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), com a divinitats màximes del panteó romà.
El fòrum de Pol·lència, els orígens del qual també cal situar amb la fundació de la ciutat l'any 123 aC, estava presidit per un bell i correcte exemple de temple capitolí de triple cel·la, però els treballs arqueològics han de continuar encara en el conjunt de la plaça.
Planta del fòrum de Sagunt.
GP-P / CM / JAS
El temple que presidia la primera fase urbana del fòrum de Sagunt, també de triple cel·la i datat igualment a la fi del segle II aC, planteja un problema peculiar. Si es tractés d'un nou capitoli s'hauria de recordar que la ciutat, amb estatut de federada, no necessitava recórrer als déus romans per a presidir la seva plaça pública. No obstant això, el deute de la ciutat amb Roma, la seva reconstrucció per Publi Escipió en acabar la segona guerra Púnica i l'accés a la ciutadania romana de la influent família local dels Fabis a la primera meitat del segle I aC serien, potser, causes suficients per a justificar la seva presència. També pot pensar-se en alguna forma de sincretisme amb altres divinitats locals, com passava probablement amb el temple de Juno representat a les monedes de la colònia augustal d'Íl·lici (l'Alcúdia d'Elx).
A Valentia, després de la seva fundació l'any 138 aC, un dels primers edificis públics documentats al fòrum fou un edifici de diverses naus paral·leles que pot interpretar-se com un magatzem o, tal vegada, fins i tot com un tabularium, l'arxiu públic de la ciutat.
En època d'August les places del fòrum van supeditar la seva arquitectura i la seva decoració a la submissió al nou ordre imperial. Els judicis, que en època republicana se celebraven a l'aire lliure, allà on el magistrat decidís asseure's (a l'empara d'un pòrtic o a l'escala d'un temple), passaren a realitzar-se de manera obligatòria en tribunals instal·lats a l'interior de les basíliques jurídiques. A la capçalera del tribunal se situava una estàtua d'August, acompanyat, de vegades, per cicles complets de membres de la seva família situats al llarg de les naus basilicals. Els magistrats urbans expressaven així la seva submissió als nous déus imperials, i aquests passaven a controlar l'escenografia del fòrum sense anar en detriment de les divinitats tutelars ja existents.
Convertida en municipi, Empúries va reformar el seu fòrum, dotant-lo d'una basílica d'una sola nau, presidida per una sala de capçalera amb vestíbul, utilitzada a la vegada com a tribunal i com a cúria, sala de reunions del consell municipal. També al fòrum del nou municipi saguntí, reformat a compte del testament del magnat local Gneu Bebi, apareix una basílica de triple nau, aixecada sobre soterranis d'emmagatzematge i envoltada per un pòrtic que permetia aixecar el sostre de la nau central i n'afavoria la il·luminació interior. La basílica contenia estàtues i pedestals de membres de la casa imperial. Això no obstant, a Sagunt la cúria era, probablement, un petit edicle independent edificat a la vora del gran temple republicà i lligat epigràficament als cultes de Diana i Apol·lo, protagonistes d'importants cultes locals lligats al passat hel·lenitzat de la ciutat.
La importància de la basílica en la composició dels nous fòrums d'època d'August queda evidenciada en el fòrum de Rúscino (Castellrosselló, Perpinyà). Es tracta d'una petita plaça limitada per un pòrtic amb tavernes, sense temple però dotada d'una gran basílica presidida per una sala de capçalera que actuava com a tribunal i cúria. L'ornamentació propagandística d'aquest petit fòrum resulta evident: de trenta-tres inscripcions conegudes, vint són dedicatòries a diferents prínceps de la dinastia Júlio-Clàudia.
Com la basílica, també els nous temples del fòrum es dedicaren primordialment als déus imperials. Amb tota probabilitat, el gran temple que presidia el fòrum de Bàrcino —i pràcticament tota la ciutat, si se'n comparen les dimensions amb l'extensió urbana— estigué dedicat a August. Gràcies a les tres columnes conservades encara in situ i a les restes arquitectòniques recuperades en els treballs del segle XIX, resulta possible restituir aquest temple en planta i alçat. Els elements decoratius d'acant dels seus capitells corintis, les motllures del podi, l'arquitrau llis, la cornisa decorada amb elements vegetals, les mènsules i els cassetons o l'escòcia decorada amb caps de lleó a tall de gàrgoles, corresponen a un edifici construït abans del canvi d'era, de manera contemporània a la fundació de la ciutat. En canvi, el coneixement aïllat del temple d'Ausa (Vic) impedeix, malgrat el seu caràcter monumental, d'assegurar-ne l'origen forense i també la seva concreta atribució.
Del fòrum de Tàrraco, situat a la part inferior de la ciutat, vora el port, en coneixem únicament la gran basílica jurídica, amb tres naus i pòrtic perimetral. Pel fet que Tàrraco era el cap d'un convent jurídic, a aquesta basílica hi acudien a dirimir els seus plets els quaranta-dos populi citats per Plini dels Pirineus al Xúquer. La basílica estava dominada axialment per una gran sala presidida per un sòcol per a l'estàtua imperial, utilitzada com a tribunal i cúria, flanquejada per una filera de petits locals amb funció d'arxiu. Nombrosos epígrafs i estàtues recuperats a l'entorn de la basílica o reaprofitats a la necròpoli paleocristiana permeten restituir la història del fòrum tarragoní i documentar la veneració de què era objecte per part de les successives dinasties imperials i el record de nombrosos ciutadans notables. Dos d'aquests últims pedestals estatuaris inclouen la menció expressa in foro (al fòrum) per a la seva col·locació.