Cartografia catalana a l'època modernista (1880-1910)

La producció de cartografia a Catalunya i a Espanya en general va ser molt deficitària a final del segle XVIII i principi del XIX. Les circumstàncies polítiques i econòmiques del moment no van ser gens favorables per a la realització de mapes. Com a conseqüència es va recórrer a la còpia d’antics mapes, com per exemple el de Joseph Aparici de l’any 1720 que es va utilitzar durant molts decennis.

Gràcies a les expedicions franceses de la Guerra Gran i la Guerra del Francès, el treball cartogràfic en terres catalanes a final del segle XVIII i principi del XIX serví per a les realitzacions cartogràfiques del segle XIX. Fou fins que l’Instituto Geográfico y Estadístico inicià els seus treballs a partir de la segona meitat de segle. Els contactes amb enginyers francesos durant el segle XVIII donaren el seu fruit i iniciaren un corrent d’idees i coneixements que suposarien un enriquiment per a la ciència i concretament per a la cartografia catalanes. L’enginyer militar Francisco Coello (1820-1898) i l’enginyer Idelfons Cerdà (1815-1876) utilitzaren per als seus treballs cartogràfics dades obtingudes d’aquestes expedicions.

A Catalunya, la campanya cartogràfica de l’exèrcit francès fou molt important, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat dels mapes realitzats. L’any 1825 es va constituir un centre d’operacions a Catalunya: el Bureau Topographique de Barcelonne, que el primer que va fer va ser un reconeixement de la cartografia de les carreteres més importants catalanes, sobretot de les que portaven a la frontera amb França, fet que posa de manifest els objectius estratègics de l’exèrcit francès. Aquests treballs del Bureau acabaren el 1828. S’ha explicat tot això per deixar constància de la influència francesa pel que fa a la producció cartogràfica sobretot a Catalunya, encara que també a la resta de l’Estat espanyol, i també per ressaltar la importància de les guerres a l’hora de l’elaboració i aixecament de mapes.

A Catalunya la Revolució Industrial fou un procés primerenc. S’inicià al segle XVIII potenciada pels mercats colonials americans, superà la crisi de principi del segle XIX i es consolidà plenament el 1840, encara que amb una dependència forta del mercat interior de l’Estat espanyol. Aquesta nova situació, a més de canvis tecnològics i socials, també en comportà uns de territorials molt importants, els derivats de les inversions en projectes com ferrocarrils, aprofitament de l’aigua, alteració del paisatge, etc.

En el terreny cartogràfic, Catalunya es va trobar amb el problema que per portar a terme aquest procés d’industrialització, mancava una mapa topogràfic de base. Aquesta mancança es va intentar resoldre confeccionant mapes topogràfics per zones, però no deixaven de ser eines de treball intern. El fet real és que no hi havia un projecte cartogràfic institucional comú i els mapes eren confeccionats amb mètodes diferents i sense punts de connexió.

El govern espanyol va realitzar alguns projectes cartogràfics que van afectar Catalunya en un sentit o un altre. El 1870 es creà l’Instituto Geográfico y Estadístico, posteriorment Instituto Geográfico (1922), Instituto Geográfico y Catastral (1925) i més tard Instituto Geográfico Nacional (1977) que va començar el Mapa Topográfico Nacional de España 1:50.000. Encara que aquest mapa es va iniciar a final del segle XIX, no fou fins al 1918 que es publicaren els primers fulls que cobririen Catalunya.

Paral·lelament l’exèrcit va continuar aixecant mapes amb finalitats militars. Per exemple el Depósito de la Guerra va editar Narración de la guerra carlista de 1869 a 1876, en mapes a escales 1:40.000 i 1:20.000. Pel que fa a Catalunya hi ha zones com el nord del Berguedà, Osona, la Garrotxa... També es va fer el Plano de las Guillerías, fet pel cos d’Estat Major l’any 1888 i publicat el 1890 a escala 1:50.000. És un mapa amb moltes imprecisions, però no deixa de ser un dels primers impresos amb corbes de nivell d’una zona relativament gran de Catalunya.

En referència a les cartes nàutiques cal destacar l’obra, durant la segona meitat del segle XVIII, de Vicente Tofiño, Atlas Hidrográfico de las Costa de España. Les seves cartes nàutiques van constituir un treball de gran perfecció i bellesa i van tenir vigència fins ben avançat el segle XX. Tofiño va portar a terme aquesta feina entre el 1783 i el 1788, estudiant i portant a la pràctica els mètodes més moderns de l’època. Després el Depósito Hidrográfico (1789), fou una institució que durant anys va ser l’única que va cartografiar molts territoris del litoral. A Catalunya, a final del segle XIX hi havia les cartes 1:100.000 sota la direcció de Rafael Pardo de Figueroa: Hoja XII: Desde Alcocebre hasta el cabo de Tortosa, 1887; Hoja XIII: Desde el cabo de Tortosa hasta la punta de La Palomera, 1890; Hoja XIV: Desde punta de La Palomera hasta el río Llobregat, 1889; Hoja XV: Desde el río Llobregat hasta el cabo de Tossa, 1888; Hoja XVI: Desde el cabo de Tossa hasta el cabo de Cervera, 1893.

A nivell de l’Estat espanyol trobem altres institucions i organismes que produeixen cartografia durant aquesta època: Comisión del Mapa Geológico, Comisión del Mapa Forestal, Dirección de Obras Públicas, Junta General de Estadística (que va fer treballs referits a les conques hidrològiques i n’hi ha un concretament sobre la conca de l’Ebre).

La cartografia, tan necessària per a la modernització del país, era molt deficitària tant a l’Estat espanyol com a Catalunya durant el segle XIX, i la producció militar suplia molt minsament aquesta deficiència. Però el fet real és la manca de cartografia necessària per a la modernització del país.

Producció cartogràfica

Oficial: les administracions

Ferdinand Prudent (1835-1915): Carte de Catalogne. Feuille XIV de la Carte de France (Dépôt des Fortifications). Barcelona, col·lecció particular de Jordi Estruga.

R.M.

En aquest període les administracions catalanes no van publicar cartografia. La Diputació de Barcelona subvencionà la confecció del mapa geològic de la província de Barcelona. Jaume Almera i Eduard Brossa portaren a terme aquesta tasca que es concretà el 1888 amb un mapa de Barcelona i rodalia a escala 1:100.000 i després el Mapa Geológico y topográfico de la Provincia de Barcelona, més precís i rigorós a escala 1:40.000, la primera edició del qual és del 1891.

Ja fora de l’àmbit català, el Depósito de la Guerra publicà el Mapa Itinerario Militar de España a escala 1:200.000, obra bastant utilitzada i consultada. Els set fulls corresponents a Catalunya sortiren entre el 1893 i el 1915. D’aquest mapa n’hi ha una segona edició entre el 1935 i el 1943.

Entre el 1871 i el 1893 el tinent coronel Ferdinand Prudent, enginyer militar i cartògraf francès nascut a Olot, dirigí la realització de la Carte de France a escala 1:500.000 del Dépot des fortifications que inclou un full corresponent a Catalunya. És el Feuille XIV (Carte de Catalogne), segurament de l’any 1883 del qual es van fer diverses reedicions.

Privada

Principado de Cataluña, dins Paluzie, E.: Geografía para niños, demostrada y adornada con 46 mapas y 89 viñetas (1881). Barcelona, col·lecció particular de Jordi Estruga.

R.M.

El món editorial català introduí la publicació de mapes i de cartografia en general a final de segle XIX i principi del XX. Fins i tot hi ha editorials que s’especialitzaren en la publicació de mapes i material cartogràfic i geogràfic, com ara l’editorial Alberto Martín de Barcelona, que s’especialitzà en la publicació de material cartogràfic i geogràfic (mapes sobretot d’àmbit provincial, atles, llibres de geografia). Així l’editorial Alberto Martín tingué com a col·laborador el capità d’enginyers militars Benito Chías Carbó (1874-1925). Aquesta editorial publicà com a obra destacable, entre el 1913 i el 1918, la Geografia General de Catalunya de Francesc Carreras Candi. Obra en català, que aparegué en sis volums, farcida de mapes provincials i municipals del territori català, també hi són representats els partits judicials. El primer volum fou La ciutat de Barcelona, el segon Catalunya, el tercer Província de Girona per J. Botet i Sisó, el quart Província de Barcelona per Cels Gomis, el cinquè Província de Tarragona per Emili Morera i el sisè Provincia de Lleida de Ceferí Rocafort. Els ajuntaments i diputacions donaren suport a aquesta obra i facilitaren la seva publicació ja que possiblement era un moment d’una forta demanda cartogràfica.

L’editorial Paluzie es dedicà a la impressió de llibres d’ensenyament i material gràfic escolar, entre ells mapes, puzzles i jocs i geografies. Fundada a Barcelona per Esteve Paluzie Cantalozella, nascut a Olot el 1806 i mort a Barcelona el 1873, la seva tasca fou continuada pels seus fills, sobretot Faustí Paluzie Tallé (1833-1901) que no sols continuà amb la tasca iniciada pel seu pare sinó que donà a l’editorial més prestigi i projecció. La casa continuà treballant fins ben avançat el segle XX i es fusionà amb la impremta Elzeveriana i l’editorial Blas Camí.

El Reial Automòbil Club de Catalunya, amb seu a Barcelona i fundat el 1906 com a continuació de l’Automòbil Club de Barcelona, publicà mapes de carreteres de Catalunya.

Productes

Els mapes murals

Francesc Flos i Calcat va fer un mapa de Catalunya a escala 1:250.000 editat a Barcelona i en català, l’any 1906. Era una mapa mural, de grans dimensions, amb litografia d’A. Utrillo, a nou tintes, amb decoració modernista i que portava per primera vegada la divisió comarcal, segons les conclusions del contingut de la base 5a del programa catalanista aprovat per l’Assemblea General que tingué lloc a Manresa l’any 1892. Aquesta era una resposta com deia el mateix Flos i Calcat a «una divisió del tot arbitrària en províncies i districtes» feta des de Madrid. Flos i Calcat era pedagog, cal·lígraf i escriptor. Nascut a Arenys de Mar el 1859 i mort a Barcelona el 1929, representà una revolució en els mètodes pedagògics del moment. El fet de sentir-se molest i disgustat per l’escola en castellà el portà a veure la necessitat de catalanitzar el país i renovar dràsticament la pedagogia. Tot això ho féu amb la fundació el 1898 del Col·legi de Sant Jordi, la primera escola catalana, on implantà tots els seus coneixements i mètodes pedagògics; a la vegada s’anà guanyant la vida com a dibuixant. Flos i Calcat estudià a Llotja i el dibuix era la seva feina. Lligava el modernisme, la cal·ligrafia, el dibuix i l’adorn. Féu de cal·lígraf oficial de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exposició del 1888. Preparà llibres per a l’ensenyament i en publicà més de vint; edità mapes que no existeixen, de Catalunya i en català. Destaquem la publicació de la Geografia de Catalunya i la Nomenclatura geográfica de Catalunya on l’autor posa de manifest tota la seva doctrina sobre la catalanitat portada a tots els àmbits pedagògics. El 1905 creà a Barcelona la Granja Escolar Catalana, on els nois podien aprendre i jugar a l’aire lliure. Hi havia un hort i també un gran frontó. En deien Universal Trinquet i era un gran mapamundi, on tots els països, rius i accidents geogràfics estaven retallats en llauna pintada de colors. Els nois tiraven una pilota, feien caure la placa que corresponia a un país i s’havia de saber quina era la seva capital, etc. També hi havia un mapa de Catalunya fet a terra i de grans dimensions on se senyalava la topografia, poblacions, etc. amb una rodona amb un forat al mig. Amb uns pals llargs els nois senyalaven itineraris, llocs d’interès, etc. Flos i Calcat va fer mapes catalans i en català, on no s’hi senyalaven les províncies sinó les comarques. Tot plegat en un moment on no existien precedents en aquest aspecte (hi ha un primer mapa de Catalunya en català del 1881 a la Fulla d’Instrucció geogràfica de Catalunya de Joseph Ricart Giralt publicada per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques). Tota aquesta catalanitat la va entendre com un servei a Catalunya, el seu país.

Josep Cuchy Arnau (1860-1925), dibuixant, pintor i decorador, fou l’autor del mapa mural Catalunya, datat pels volts del 1895, i a l’entorn del qual hi ha seixanta retrats de prohoms de la Renaixença. Aquest vistós mapa el fixaven a les escoles i centres educatius.

Igualment d’utilitat escolar, també fixat a les estacions de tren i amb una tasca divulgativa molt important, hi ha el primer mapa de Catalunya en català, anterior al de Flos i Calcat del 1906, de Joseph Ricart i Giralt, Fulla d’instrucció geogràfica de Catalunya, cartell publicat el 1881 per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, nom primitiu del Centre Excursionista de Catalunya.

Els mapes de ferrocarrils

La industrialització portà el plantejament de com es faria el moviment de mercaderies. Sabem que les carreteres estaven, la majoria, en molt mal estat. La solució fou el ferrocarril, fet molt revolucionari que va transformar fortament el paisatge. La construcció de la xarxa ferroviària centrada a la ciutat de Barcelona fou una resposta a interessos comercials i econòmics, majoritàriament. Fou per la seva construcció on es constatà una evident manca de cartografia. Cap als anys quaranta del segle XIX fou quan es començaren aquests grans projectes territorials, i de mica en mica s’anà constituint la xarxa de ferrocarrils de Catalunya.

L’any 1855 el govern establí una normativa que obligava a presentar cartografia específica. D’aquesta manera la construcció de la xarxa de ferrocarrils implicà l’aixecament de molts mapes topogràfics per part del govern de Catalunya. La morfologia de Catalunya és molt irregular. Tot i així es van fer mapes de zones de difícil accés. Tenim l’exemple del mapa dels anys vuitanta de la zona del túnel de Salau a escala 1:20.000 signat per l’enginyer Joaquín Bellido. També l’any 1880 l’enginyer Manuel Baranda féu la proposta de la línia per a la vall de la Noguera Pallaresa. La gran diversitat de companyies i el poc interès per conservar la documentació un cop realitzada l’obra, han fet que es conservin pocs exemplars d’aquesta època i temàtica. El 1881 es va publicar del projecte de ferrocarril des d’Igualada fins a Sant Sadurní d’Anoia, a escala 1:50.000 i que està reproduït litogràficament a color. Un altre és el mapa de la línia de Valls a Vilanova i Barcelona (1877) a escala 1:1.000.000. L’enginyer Eduard Maristany i Gibert (1855-1941) projectà diverses línies ferroviàries dels Països Catalans i d’Aragó. Va ser inspector estatal de ferrocarrils de Catalunya i més tard enginyer de les obres dels ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França. Publicà El túnel d’Argentera en tres volums (1891-92), un tractat sobre la construcció de túnels que inclou reproduccions de mapes topogràfics dels projectes del túnel d’Argentera. Aquestes publicacions i d’altres donaren prestigi als projectes proposats i evidentment molta informació per poder confeccionar mapes generals.

Els mapes de carreteres

Carreteras de Cataluña (1912), dins Muntadas y Rovira, J.: Cataluña en automóvil. Barcelona, col·lecció particular de Jordi Estruga.

R.M.

L’administració catalana al llarg del segle XIX també inicià la construcció de carreteres, sobretot de zones on no era una bona inversió el capital privat. Una de les activitats de les diputacions catalanes des que es van constituir fou la construcció de carreteres. El 1878 s’aprovà un pla de carreteres per a la província de Barcelona, de l’enginyer de camins Melcior de Palau i Català (1843-1910) i quedà fixada la Direcció General de Carreteres Provincials i Camins Veïnals, de la Diputació Provincial de Barcelona, que publica regularment mapes d’àmbit provincial. Del 1881 tenim el Plan de carreteras provinciales d’Eduard Brossa, a escala 1:350.000. No podem parlar igual de les altres províncies catalanes, on pràcticament no es van publicar mapes previs a la construcció de carreteres. El Reial Automòbil Club de Catalunya publicà un mapa, Carreteras de Cataluña, que és un annex de l’obra Cataluña en automóvil de Josep Muntadas Rovira editada a Barcelona el 1912. També del mateix any, i dins el Real Automóvil Club de Cataluña: anuario, es va publicar una litografia del Plano oficial de carreteras del Real Automóvil Club de Cataluña.

Cartografia de la xarxa hidrológica

Com a conseqüència del creixement industrial i urbà de Catalunya s’anà generant una cartografia hidrológica. Cal esmentar el mapa del Canal de l’Esquerre del Delta de l’Ebre (1872 i 1912) i el Canal d’Aragó i Catalunya (1896 i 1909), dels quals es conserven unes copies manuscrites dels originals a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. També hi ha el mapa de la canalització i rectificació del riu Llobregat entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Boi de Llobregat (A. Rubió, 1899) i el que fa referència al riu Segre entre la Seu d’Urgell i Alàs (1909). També s’ha de parlar de l’aparició de tot un seguit de grans colònies industrials (sobretot a les conques del Ter i del Llobregat, entre el 1840 i el 1920), que eren nuclis de població totalment nous i planificats, seguint en bona mesura el model anglès. Tot això va generar molta cartografia. La decadència d’aquestes colònies a partir de la segona meitat del segle XX ha dificultat la conservació de tot tipus de documentació relacionada amb el tema.

L’augment de població de les ciutats provocà un augment del consum d’aigua i una nova cultura de l’aigua. Es crearen companyies que feren tot un seguit de projectes per tal de canalitzar l’aigua, sobretot cap a Barcelona. Alguns anaven acompanyats de mapes com és el de Manuel Duran i Gost que l’any 1896 presentà el seu projecte a l’Ajuntament de Barcelona i fou publicat l’any següent: Canal de Sant Pedro de Casserras. Conducción de aguas del río Ter y riera Major a Barcelona. A Girona també es van fer projectes d’aquest tipus.

Els mapes geològics

En primer lloc cal comentar i recalcar el lligam estret que hi ha entre el mapa geològic i el mapa topogràfic. És important per al mapa geològic tenir una bona base de mapa topogràfic. Així tenim l’exemple més representatiu d’aquest període: Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona d’escala 1:40.000 i que és fruit de l’estreta relació entre Jaume Almera i Eduard Brossa, a qui demanà la seva base topogràfica per elaborar aquest mapa geològic. La col·laboració entre tots dos fou molt estreta durant uns quants anys. El 1870 es creà la Comisión del Mapa Geológico de España, que va permetre fer el mapa geològic d’Espanya, la qual cosa implicà la realització dels mapes geològics de les províncies de Barcelona (1881), Girona (1886) i Tarragona (1889). A la segona meitat de segle XIX no hi havia, com ja s’ha dit, una bona cartografia de Catalunya, i això fa que en moltes ocasions fossin els mateixos enginyers de mines els qui realitzessin el mapa topogràfic d’una zona concreta que tingués un interès econòmic concret. Davant tota aquesta situació, la província de Barcelona portà a terme la realització d’un mapa geològic, que féu veure la necessitat de realitzar un mapa topogràfic. Aquest treball fou subvencionat per la Diputació de Barcelona. Per primera vegada una administració d’àmbit català es preocupà d’una publicació d’un mapa geològic. Jaume Almera (1845-1919) oferí a la Diputació de Barcelona la possibilitat de confeccionar un mapa geològic de la província de Barcelona. El 1888 es publicà un primer full de Barcelona i rodalia a escala 1:100.000, amb la col·laboració d’Eduard Brossa que s’encarregà de la base topogràfica. Després es va publicar un mapa més precís i rigorós a escala 1:40.000, Mapa Geológico y topográfico de la Provincia de Barcelona (la primera edició és del final del 1891). Se’n van arribar a publicar 5 fulls: Región primera o de contornos de la capital (1a 1891, 2a 1900); Región segunda o del río Noya al mar (1897); Región tercera o del río Foix y la Llacuna (1900); Región cuarta o del río Tordera (1a 1913, 2a 1914, 1a en català 1915), I Región quinta o del Montseny, Vallés y litoral (1a 1913, 2a 1914, 1a en català 1915).

Brossa va dibuixar un sisè full del Vallès Occidental però que no es va arribar a publicar. Els manuscrits originals que es tenen es conserven a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. La topografia de Brossa no és exacta i ja en aquell moment va rebre força crítiques de poc rigor, però davant la inexistència d’un mapa general detallat, Brossa fou una figura d’una gran vàlua.

El geòleg i escriptor Nobert Font Sagué (1874-1910) va fer diverses publicacions, entre elles un Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicat a Catalunya (1905) on hi trobem mapes geològics de Catalunya.

Els mapes d’excursionisme

La industrialització també portà a poc a poc a una nova manera de valorar la natura i el medi natural. Això es concretà amb l’excursionisme portat a terme des de diferents vessants: literari, científic, lúdic, social, etc. Els objectius del contacte amb la muntanya i la natura en general eren molt diversos. A Catalunya tot aquest esperit va prendre força, sobretot perquè anava lligat amb alguns dels ideals de la Renaixença, de la recuperació de la llengua i de la literatura catalanes i del que tot això comportava. Es crearen societats i agrupacions excursionistes, es publicaren guies i descripcions geogràfiques. Tot això ajudà a donar una imatge de país, i aquesta fou una manera de donar difusió a aquesta idea. Fer cims és un repte reconegut socialment i els excursionistes un nou grup de demanda de mapes, i aquest fou un fet que anà creixent amb molta força.

El Club Alpin Français, creat el 1874, realitzà una important cartografia de mapes del Pirineu. Pensem que era un moment en què la cartografia d’aquesta zona era pràcticament inexistent. En aquest sentit el Club Alpin Français faria una important tasca sobretot capitanejada pel coronel Ferdinand Prudent (1835-1915), enginyer i militar de l’Estat Major francès i un dels creadors del grup de topografia del Club Alpin Français. El 1903 es creà la Comisión de Topographie dins el Club. Tenim la Carte de France (Dépôt des Fortifications) a escala 1:500.000, encàrrec de l’Estat Major francès al coronel Prudent. Concretament la Feuille XIV és la Carte de Catalogne, segurament del 1883 i de la qual se’n van fer diferents reedicions. Per portar a terme tota aquesta cartografia el coronel Prudent formà i donà coneixements topogràfics a molts col·laboradors, molts d’ells membres del Club Alpin Français. Pel fet de no dependre directament del govern francès van poder treballar directament i sense traves sobre territori català. Un altre treball realitzat pel Club Alpin Français va ser el mapa Pyrinées centrales avec les grands massifs du versant espagnol a escala 1:100.000, de F. Schrader (1844-1924), publicat entre el 1882 i el 1901 i que consta de 6 fulls, amb edició revisada el 1929 per León Maury i amb correccions el 1932 i el 1933. És una obra prou rigorosa. El Club Alpin Français va tenir molta relació i va servir de referència a molts centres d’excursionisme catalans.

La primera associació excursionista de l’Estat espanyol va sorgir a Catalunya l’any 1876 amb la creació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i el 1878 l’Associació Catalana d’Excursions. El 1890 totes dues s’agruparen sota la presidència d’Antoni Rubió i Lluch i es creà el Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Tot aquest moviment donà gran difusió a la cartografia (publicacions, conferències, cursos, etc.). El 1891 es publicà el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, dirigit inicialment per Francesc Carreras Candi. Es va iniciar la publicació de mapes muntanyencs a gran escala. Els excursionistes serien coneixedors de la lectura de mapes, de les tècniques d’orientació, funcionament de la brúixola... Antoni Massó, membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, ja va proposar la formació d’un mapa de Catalunya però que no es va portar a terme. Dins l’Associació Catalana d’Excursions, Joseph Ricart i Giralt (1847-1930), director de l’Escala de Nàutica, va fer una conferència on parlà, entre d’altres aspectes, de la cartografia, «Teoria y práctica de alguns instruments científics útils als excursionistas». També donà un curs sobre Mètodes senzills per a determinar la longitud, latitud, altitut i azimut. Norbert Font Sagué (1874-1910) va fer dues conferències de «L’excursionisme científich» (1902) on parlava de la necessitat d’una Geografia Física de Catalunya. El 1904 exercí la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i publicà el 1905 un Curs de geologia dinámica i estratigràfica aplicada a Catalunya, il·lustrat amb alguns mapes geològics de Catalunya. Va col·laborar amb Jaume Almera per portar a terme la col·lecció palentològica i mineralògica de la Institució Catalana d’Història Natural, també el 1905. L’any 1908 es creà dins el CEC la Secció de Geologia i Geografia Física que contribuí a divulgar i donar a conèixer la cartografia. També les guies de muntanya de diferents indrets de Catalunya anaven acompanyades de mapes fets per excursionistes.

Les associacions excursionistes feren difusió de la cartografia, i en els seus butlletins donaven a conèixer els treballs més importants sobre cartografia que s’estaven fent tant a Catalunya com a Espanya i a l’estranger. Tota aquesta activitat excursionista que es portà a terme a final del segle XIX i principi del XX posa de manifest la manca important de cartografia catalana. Aquesta inquietud seria recollida ben aviat per la Mancomunitat i altres institucions públiques catalanes.

La figura d’Eduard Brossa

En un moment en què la cartografia a Catalunya es pot dir que era pràcticament inexistent, Eduard Brossa, sense una formació tècnica específica, féu la important tasca de cartografiar Catalunya. És important destacar que a pesar de precarietats de tot tipus, realitzà una feina que seria una gran aportació per a la cartografia de l’època i molt posterior.

Eduard Brossa va néixer a Sabadell l’any 1848. Començà d’aprenent de dibuixant litògraf a la Casa Tarragó, als 14 anys i als vespres anava a estudiar a Llotja. Als 18 anys entrà a treballar a l’editorial d’Esteve Paluzie (gràcies a l’amistat entre aquest i el pare de Brossa). Allí entre molts altres treballs també va fer mapes. Als 25 anys es casà i establí un obrador pel seu compte i seguí treballant per a la Casa Paluzie i més tard també per a la Casa Henrich i Companyia. Es convertí així en un excel·lent dibuixant i gravador. El 1883 publicava el seu primer mapa de Catalunya del qual se’n van fer diverses edicions. A partir d’aquí comença la relació amb el geòleg Jaume Almera, que li va encarregar la part topogàfica del mapa geològic de la província de Barcelona i que era un encàrrec de la Diputació de Barcelona. El 1888 es publicà el Mapa Geològic i Topogràfic de la Província de Barcelona (1:100.000) prenent com a base els estudis preliminars d’H. Moulin (1869-1870). Tot això té com a resultat un treball minuciós i precís, tant pel que fa al dibuix, com al gravat i al tiratge. Són 5 fulls els que formen aquest mapa (5 de publicats i 1 que ha esdevingut inèdit: el de Sant Llorenç del Munt). De fet, el primer full dels contorns de Barcelona sortí provisionalment el 1888 i el full definitiu el 1891. El 1897, el full segon del riu Noia al mar. El 1900, el tercer full del riu Foie i la llacuna. El 1913, el quart i cinquè fulls de les zones del riu Tordera i del Montseny, Vallès i litoral, respectivament. El 1914, la Diputació de Barcelona demanà la continuació de la tasca a Marià Faura i així es portà a terme el sisè full, que és el que no ens ha arribat. El 1904 Brossa va refer el seu mapa de Catalunya. El 1905 la Diputació de Barcelona publicà la carta de la zona de Sant Julià de Vilatorta d’Eduard Brossa i geologia de Jaume Almera. El fill d’Eduard Brossa, Joan, també bon gravador i topògraf, fou un gran col·laborador, però durant poc temps, ja que morí abans que el seu pare. Després començà una època fosca. El 1921 la Junta de Ciències Naturals decidí prescindir dels seus serveis. A partir d’aquest moment va viure una etapa de falta d’il·lusió pel seu treball. Morí el 1924 quan tenia 76 anys.

El doctor Faura i Sans va fer que es publiqués la seva biografia a publicacions d’anomenada com la revista Ibérica, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, La Publicitat i La Veu de Catalunya. Sabadell ha donat el seu nom a un dels seus carrers.

De tota l’obra cartogràfica d’Eduard Brossa, cal valorar especialment la toponímia, la ubicació de gran quantitat de noms de llocs i que a pesar d’una manca d’unificació idiomàtica (català/castellà) ha estat una eina de gran utilitat i informació. És important recalcar la representació de la xarxa de comunicacions, eina que també ha estat molt útil. Tot això fa que Brossa ompli un buit important de la cartografia catalana: d’aquí la gran divulgació de la seva obra, com afirma el col·leccionista i estudiós de mapes mossèn Colomer i Preses. El mapa de Brossa serà una obra de gran vigència ja que les darreres edicions del seu Mapa de Catalunya arriben als anys seixanta (1960). Estem, doncs, davant una obra que ha perdurat quasi vuitanta anys.

Tècniques d’impressió

De manera general podem dir que pels mapes solts la tècnica d’impressió és la litogràfica i pels mapes inclosos en llibres s’utilitzen les tècniques de fotogravat. La litografia va ser introduïda a Catalunya el 1820 i és per això que en època modernista ja era una tècnica prou coneguda i utilitzada. El segle XIX és un segle d’un gran desenvolupament de les arts gràfiques i del món de l’edició, i lògicament això afectà positivament la reproducció cartogràfica. La fotografia i el desenvolupament dels mitjans fotomecànics provocaren un canvi radical en els sistemes d’impressió, i augmentà la rapidesa i quantitat de còpies. Sobretot la ciutat de Barcelona seria un centre dels més innovadors a nivell peninsular. Els mapes litografiats en un primer moment no tenien color o en tot cas s’acolorien a mà. A partir dels anys setanta amb la cromolitografia s’aplicà el color a la litografia. El taller de Carles Labielle a Barcelona seria molt important i fou el que estampà l’emblemàtic Mapa Geológico y topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:100.000. També l’establiment litogràfic Henrich fundat a Barcelona el 1846 publicà mapes, alguns d’Eduard Brossa; també un Plano indicador de la situación de los puntos de toma de las aguas ofrecidas de 1’Ayuntamiento Constitucional de Barcelona, del 1911. A partir del 1868 Montaner y Simón es dedicà també a l’edició de mapes, i l’editorial Alberto Martín publicà la Geografía general de Catalunya de Francesc Carreras Candi (que inclou diferents mapes de Catalunya), el 1913. D’altres són: la casa Paluzie, F. González Rojas, Sucesores de N. Ramírez i Cía., i Rubio Ferrer de Blanes, totes elles a la ciutat de Barcelona.

Demanda i usuaris

Francesc Flos i Calcat (1859-1929): Lo regionalisme esplicat (fotografia de la coberta, de la portada i del Mapa comarcal de Catalunya que hi ha a l’interior). Barcelona, col·lecció particular de Jordi Estruga.

R.M.

A final del segle XIX comencem a tenir constància de la realització d’exposicions de cartografia, que evidentment van ajudar a una divulgació cartogràfica. A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 es féu una mostra de la cartografia estatal. També la divulgació es portà a terme amb edicions de caire cultural; per exemple el 1886 es publicava el poema Canigó de Mossèn Jacint Verdaguer, acompanyat per una mapa del massís del Canigó. En edicions posteriors d’aquest llibre no apareix aquest mapa perquè contenia nombrosos errors. Una altra publicació interessant és el facsímil del mapa de Catalunya amb la imatge del cavaller Sant Jordi que formava part del llibre de Bonaventura de Tristany del 1686. Aquest facsímil es realitzà el 1901 a Barcelona per il·lustrar un goig d’Arthur Masriera i fou estampat per Isidro Torres. Després del 1909 un mapa de molta difusió fou el Mapa topográfich de la montanya de Montserrat y de ses vessants realitzat per l’enginyer Joan Cabeza i que es reedità diverses vegades en algunes guies de Montserrat. L’excursionisme i la voluntat de voler conèixer de primera mà el territori català forma part d’aquesta nova cultura catalana que començà amb força a final de segle XIX. Tot això va donar consistència a una nova manera d’entendre i valorar la cartografia del territori català.

Catàleg de mapes generals de Catalunya (1880-1912)

Any	Mapa
1881 ?	Ricart Giralt, J.: [Mapa de Catalunya], dins Full d’instrucció geográfica. Barcelona: l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, [1881?]. (Barcelona: Imp. Dels Successors de Ramírez y Ca.). Hi ha una edició facsímil del 1981.
1883 ?	Prudent, F.: Carte de Catalogne, Escala 1:500.000. [S.l.]: Dêpot des Fortifications, [1883 ?], Feuille XIV de la Carte de France (Dépôt des Fortifications) (diverses reedicions).
1878 ?	Segurola, J.: Mapa itinerario de Cataluña, Escala 1:500.000, Madrid, [1878?].
1880	Principado de Cataluña, dins Paluzie, E.: Elementos de geografía para niños: obra adornada con multitud de mapas y gravados. Imp. y lit. de Faustino Paluzie, Barcelona, 1880, pàg. 128 (una altra edició el 1886).
1880?	Principado de Cataluña, dins Paluzie, E.: Geografía para niños, Imp. y lit. de F. Paluzie, Barcelona, [1880?], pàg. 63.
1881	Principado de Cataluña, dins Paluzie, E.: Geografía para niños, demostrada y adornada con 46 mapas y 89 viñetas, Imp. y lit. de F. Paluzie, Barcelona, 1881 (Altres edicions).
1883	Brossa, E.: Cataluña: descripción geográfica de las cuatro provincias catalanas, Barcelona, 1883. Altres edicions: 1888, 1892 (lit. Henrich i Cia, Sucesores N. Ramírez), edició 1900 (lit. Henrich i Cia).
1884	Mapa itinerario del distrito militar de Cataluña. Escala 1:300.000. [SI]: Depósito de la Guerra, 1884.
1887	Martí de Solà, M.: Primers pobladors, dins Martí de Solà, M.: Geografia-història de Catalunya, Establiment tipogràfic de Feliciano Horta, Mataró, 1887, pàg. 62 (altres mapes de Catalunya, pàg. 70 i 73).
1887	Valverde y Álvarez, E.: Mapa del antiguo reino de Cataluña: provincias de Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona, Escala 1:750.000, dins Guía del viajero en el antiguo reino de Cataluña: provincias de Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona. Nueva guía del viajero en España y Portugal, Imp. de Fernando Cao y Domingo de Val, Madrid, 1887.
1888	Comenge Ferrer, L.: Carta geográfica-histórica de la medicina en Cataluña, Tip. De los Sucesores de N. Ramírez y Cia., Barcelona, 1888.
1888	Mapa de Cataluña, dins Cornet y Mas, C: Una excursión por Cataluña: utilizando los viajes circulares en ferrocarril, Establecimiento tipográfico La Academia, Barcelona, 1888.
1889	Principado de Cataluña, dins Paluzie, E.: Geografía, Lit. Esteban Paluzie, Barcelona, 1889, pàg. 70.
1890	Porta i Margarit, P.: Mapa del principado de Cataluña: con su actual límite de provincias, cabezas de partido y obispados, Barcelona, 1890. Hi ha edicions anteriors.
1893	Principado de Cataluña, dins Paluzie, E.: Geografía para niños: 2o grado: demostrada y adornada con 46 mapas y 170 viñetas, F. Paluzie, Barcelona, 1893, pàg. 64.
1893	Medrano, E. de: Vertiente oriental: ríos al norte del Ebro, dins Atlas de geografía universal: compuesto de 15 mapas, Juan Romà, Barcelona, 1893.
1894	Morera, R.: Plano de Cataluña, Escala 1:300.000, 1894, Altra edició: 1901.
1894	Jimeno, F.: Mapa de la guía del bañista en Cataluña, dins Jimeno, F.: Guia del bañista en Cataluña, Barcelona, 1894.
1895	Flos i Calcat, F.: Mapa de Catalunya, dins Flos i Calcat, F.: Lo regionalisme esplicat: compendi clar y concís pera servir profitosa propaganda popular dels ideals regionalistas, 1895, dins Flos i Calcat, F.: Geografia de Catalunya, 1896.
1895	Flos i Calcat, F.: Mapa comarcal de Catalunya, dins Flos i Calcat, F.: Lo regionalisme esplicat: compendi clar y concís pera servir profitosa propaganda popular dels ideals regonalistas, 1895, dins Flos i Calcat, F.: Geografia de Catalunya, 1896.
1895	Girona, Barcelona y Lleyda segons la carta a 1:500.000 del Servey Geografich de l’exèrcit francès. Escala 1:500.000, dins OSONA, Arthur. Guia-itineraria de las regions compreses desde Montserrat al camp de Tarragona y desde la Segarra al Panadés. 2a ed. Barcelona: Estampa de Francisco Altés, 1895.
1895?	Cataluña: 32 330 kilómetros (NO): 1.752.600 habitantes (SO), Colegio de San Pedro Mártir-Gracia, Barcelona, [1895?]. Altres edicions: ferrocarrils, colors...
1895?	Cuchy: Catalunya, Lit. Martínez, Barcelona, [1895?].
1898	Cataluña en sus tiempos primitivos, dins Bori i Fontestà, A. Història de Cataluña: sus monumentos, sus tradiciones, sus artistas y personajes ilustres, Impr. Henrich y Cia., Barcelona, 1898, pàg. 5, Altres edicions.
1899	Font i Sagué, N.: Catalunya romana, dins Font i Sagué, N.: Història de Catalunya, Estampa La Catalana de J. Puigventòs, Barcelona, [1899]. 2a ed, 1907.
1900?	Mapa de Cataluña. [Barcelona] : Alberto Martin, [1900?].
aprox. 1900	Mapa itinerario de Cataluña, Escala 1:750.000, Lit. F. González Rojas, Barcelona, [aprox. 1900].
1901	[Catalunya], En goig d’Arthur Masriera, Isidro Torres, Barcelona, 1901. Facsímil del mapa de Catalunya amb la imatge del cavaller Sant Jordi, gravat per Vaquer, inclòs en el llibre de Bonaventura Tristany del 1686.
1905	[Mapes geològics de Catalunya],dins Font Sagué, N.: Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicada a Catalunya, Establiment gràfic Thomas, Barcelona, 1905.
1906	Flos i Calcat, F.: Mapa de Catalunya, Escala 1: 250.000, A. Utrillo, Barcelona, 1906.
1906	Catalunya, dins Falp i Plana, J.: Lo geni català: poema en onze cants, Tip. Manuel Tasis, Barcelona, 1906.
1906	[Cataluña], Escala 1:500.000, dins Sánchez y Casado, F.: Atlas escolar para el estudio de la geografía e historias universal y de España, 6a ed, Madrid: [s.n.], 1906.
1907	Flos i Calcat, F.: [Mapa provincial de Catalunya],dins Flos i Calcat, F.: Nomenclatura geogràfica de Catalunya: seguida de la Geografia universal pera l’us de las escolas catalanas, 2a ed, Imp. de Henrich y Compa., Barcelona, 1907.
1907	Catalunya, dins Bardina, J.: Gramàtica pedagògica de la llengua catalana: curs superior, Fidel Giró, Barcelona, 1907, pàg. 48.
1907	Carta de la nostra llengua, dins Bardina, J.: Gramàtica pedagògica de la llengua catalana: curs superior, Fidel Giró, Barcelona, 1907, pàg. 62.
1909	Marca hispànica, dins Ambrós, J. B.: Elementos de historia de España según el sistema cíclico para los alumnos de primera enseñanza elemental: segundo grado, 3a ed, Imp. Elzeviriana, Barcelona, 1909, pàg. 39. Hi ha una 4a ed. del 1913.
1909	Cataluña, dins Ambrós, Juan B.: Elementos de geografía según el método cíclico para los alumnos de primera enseñanza elemental: segundo grado, 3a ed, Imp. Elzeviriana, Barcelona, 1909, pàg. 86. Hi ha una 4a ed. del 1913.
1909	Croquis general de Cataluña, Tip. i lit. Sol i Benet, Lleida, [1909], dins Cataluña guía 1909: propia para para automovilistas y ciclistas, Larrosa-Hidalgo, Lleida, [1909].
1908	Catalunya comarcal, A. Martin, Barcelona: [1908], dins Artigas i Coma, Ll.: Geografía de Catalunya: nocions de geografia: tractat primer pera’l primer grau de les escoles, Tip. L’Avenç, Barcelona, 1908.
1910	Cataluña en tiempos primitivos, dins Bori i Fontestà, A.: Historia de Cataluña: sus monumentos, sus tradiciones, sus artistas y personajes ilustres, Imp. Lib. Montserrat de herederos de J. Roca y Bros, Barcelona, 1910, pàg. 11.
1910	Mapa de Cataluña, dins Bori i Fontestà, A.: Compendio de geografía de Cataluña para uso de las escuelas de niños y de niñas del Principado, Impr. y librería de Montserrat, Barcelona, 1910, pàg. 6, Altra edició: 1913.
1910	[Mapa de Catalunya], dins Programa de geografía que para las escuelas de ambos sexos compusieron los maestros de San Martín de Provensals, 6a ed, Librería de J. Farriols Amat, Barcelona, 1910, pàg. 14.
1910	Conard, P.: Carte de la province de Catalogne, 1:1.000.000, dins: Conard, P.: Napoléon et la Catalogne 1808-1814: la captivité de Barcelone (février 1808-janvier 1810), Félix Alcan, París, 1910.
1910	Costa de Cataluña, dins Zabala Urdaniz, M.: Elementos de geografía, Impr. de J. Góngora Alvarez, Madrid, 1910.
aprox. 1910	Mapa de Cataluña: carreteras y ferrocarriles, dins Barcelona, Cataluña, Baleares: publicación gratuita de la Sociedad Atracción de Forasteros, Barcelona, [aprox. 1910].
aprox. 1910	Principado de Cataluña, dins Ruiz Romero, J.: Enciclopedia escolar: forma cíclica: primer grado, Nueva ed. Barcelona, [cap al 1910], pàg. 169.
1911	El cólera de 1885 en Cataluña, dins Estudio sobre las epidemias del cólera morbo asiático y sus medios profilácticos, Impr. Orevo & Gilabert, Barcelona, 1911.
1911	Plano indicador de los puntos de toma de las aguas ofrecidas: concursos de aguas de 1910 y 1911. Ayuntamiento Constitucional de Barcelona, Lit. Henrich y Cia., Barcelona, 1911.
1912	Carreteras de Cataluña, dins Muntadas y Rovira, J.: Cataluña en automóvil, Lit. N. Miralles, Barcelona, [1912].
1912	Plano oficial de carreteras del Real Automóvil Club de Cataluña, dins Real Automóvil Club de Cataluña: anuario, 1912.

Bibliografia

• Carulla i Gareau, A.: Francesc Flos i Calcat: una vida per l’escola catalana, Barcelona, 1994.
• Cicle de Conferències sobre Història de la Cartografia. La Cartografia de la Península Ibèrica i la seva extensió al continent americà, 2n curs, 11, 12, 13 i 14 de febrer de 1991, Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, 1991.
• Colomer i Preses, I. M.: Els cent primers mapes del Principat de Catalunya, segles XVI-XIX, Rafael Dalmau, Barcelona, cop. 1966.
• Colomer i Preses, I. M.: Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans, Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, 1989.
• Divisió territorial: estudis i projectes: nomenclàtor de municipis, 2 vol, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1933.
• Dorel-Ferré, G.: Les colònies industrials a Catalunya: el cas de la colònia Sedó, Ajuntament d’Esparraguera, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1992.
• Flos i Margalef, J.: Flos i Calcat i el Col·legi de Sant Jordi, Spigraf, Barcelona, 1981.
• Francesc Flos i Calcat: notes biogràfiques i selecta de fragments, Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Barcelona, 1932.
• «Francesc Flos i Calcat», dins: Quaderns d’estudis arenyencs, núm. 7, octubre del 1999, Ajuntament d’Arenys de Mar, Arenys de Mar, 1999.
• «L’Exposició commemorativa de Francesc Flos i Calcat», dins Butlletí interior dels seminaris de la DEC, any 15, 150, Òmnium Cultural, Barcelona, 1980.
• Maristany, E.: La conferencia ferroviaria de 1905: estudios económicos sobre la explotación comercial de los ferrocarriles españoles, 6 vol., Imprenta de Henrich y Compa., Barcelona, 1905-1906.
• Martin Meras, M. L.: La cartografía marítima hispana: la imagen de Amèrica, Lunwerg, Barcelona, 1993.
• Montaner i Garcia, M. C.: Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1941). Els inicis i la consolidació de la cartografia topogràfica, Rafael Dalmau, Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, 2000.
• Palau i Dulcet, A.: Manual del librero hispano-americano, 28 vol, 2a ed., Barcelona, 1948-1977.
• Ràfols, J. F.: Diccionario biográfico de artistas de Cataluña: desde la época romana hasta nuestros días, Millá, Barcelona, 1951-1954.
• Ribas i Virgili, E.: «El cartògraf Eduard Brossa. Mapes topogràfics moderns de Catalunya», Butlletí del Club Excursionista de Gràcia, núm. 94 (supl), desembre del 1932, Club Excursionista de Gràcia, Barcelona, 1932.
• Subirana Rebull, R. M.: Els orígens de la litografia a Catalunya: 1815-1825, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1991.
• Tooley, R. V.: Tooley’s dictionary of mapmakers, Alan R. Liss, Nova York, 1979.
• Vila, P.: La fisonomía geogràfica de Cataluña, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1937.
• Vilar, P.: Catalunya dins l’Espanya moderna, Edicions 62, Barcelona, 1964, 2a ed. 1965.
• Vila, P.: La divisió territorial de Catalunya: volum primer de selecció d’escrits de geografia, Curial, Barcelona, 1977.