S’hi uniren la Comunión Católico-Monárquica (fundada el 1977 i dirigida per Rafael Gambra, Francisco Elías de Tejada i Alberto Ruiz, conegut com “Manuel de Santa Cruz”), la Comunió Carlista, la Unión Carlista (braç polític de la Regencia Nacional Carlista de Estella) i la Comunió Tradicionalista; és a dir, els nuclis carlins que no havien acceptat la creació per Carles-Hug de Borbó-Parma del Partit Carlí [PC]. El procés reunificador partí de la crítica del PC i s’inicià amb la constitució d’una Comisión Promotora de la Unidad el 1983, en el Congrés de Talavera de la Reina. La CTC pretén posar fi a les divisions del món carlí, rebutja els postulats socialistes autogestionaris del PC i vol recuperar l’ideari i postulats de l’antiga Comunió Tradicionalista, així com el lema “Dios, Patria, Fueros, Rey”. Vol una monarquia “temperada” (de sufragi inorgànic i representació corporativa), un Estat confessional i reivindica els drets forals. Rebutja la dinastia regnant, sense pronunciar-se sobre candidats al tron.
S’ha presentat a les eleccions europees de 1994 (759 vots), tot i que a les de 1989 donà suport a la candidatura Europa por la Vida (3.208 vots a Catalunya). Els presidents han estat Domingo Fal-Conde (advocat de Sevilla) entre 1986 i 1997, Carlos Ibáñez (enginyer de Bilbao) des de 1997 i Maria Cuervo-Arango des de 1999. A Catalunya ha mantingut una Junta Regional i el president de l’organització ha estat Joaquín Dieste (empresari de Barcelona) entre 1986 i 1989 i Manuel Tortós-Sala (mestre de Banyoles) des de 1990. El 1999 assumí aquest càrrec Juan Molina Galindo. Té uns 300 afiliats. Compta amb cercles a Girona, Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Reus i l’Asociación Juvenil Cruz de Borgoña. Premsa: Desperta Ferro! (1987-1994), Lealtad (1989-1992), La Gralla (des de 1997), Arrels Carlines (des de 1992) i, feta a Barcelona però amb difusió estatal, Ahora-Información (des de 1993).