És hereva de l’experiència política de la coalició Alternativa Democràtica Nacional, impulsada sobretot per JJ.EE en les eleccions europees de 1994. Les propostes de DN manifesten interès per adaptar temes de la ultradreta europea (especialment del Front Nacional francès) a la realitat espanyola. Això és palès tant en la importància atribuïda a la “identitat nacional” com en la seva autodefinició com a partit “transversal”, que preconitza un pacte entre el Partido Popular i Izquierda Unida. Paral·lelament, els seus seguidors no al·ludeixen ni al seu passat ultradretà ni als referents ideològics habituals d’aquest espai polític (franquisme, ultracatolicisme). Al març de 1997 manifestà tenir 1.200 afiliats a Espanya (188 a Catalunya), sobretot universitaris i treballadors del sector terciari. Compta amb nuclis a Barcelona, València, Saragossa, Jaén i Madrid. El primer dirigent fou Juan Enrique Peligro, seguit (des del desembre de 1995) per Francisco José Pérez Corrales. El primer secretari provincial a Catalunya fou Ignacio Mulleras. El 1997 establí un acord de col·laboració amb el Partido Andaluz de Cataluña. L’òrgan és Democracia Nacional. A Barcelona edità, sense continuïtat, Ahora sí (1995). En les eleccions europees de 1999 obtingué 1.271 vots a Catalunya.