Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme. Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala (que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya [ERC]), Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada. Els succeïren Eduardo Llorente (president), Pere Sols (vicepresident), Pere Martí i Xavier Llobet i Furró. El partit fou actiu entre 1976 i 1979. Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 (8.286 vots) i de 1979 (4.918 vots) i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve Bassols. En les autonòmiques de 1980 donà suport a ERC i des d’aleshores restà inactiu, tot i que la major part dels seus membres s’han integrat a Unió Democràtica de Catalunya.