Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme. El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J. Martorell i Josep de Ros. En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes.
Al mes següent, una Junta General Extraordinària (11/V/1931) del Consell central aplegà G. de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M. Marquès, A. Sanahuja, F. de Solà, Josep M. Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M. Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B. Viver, Salvi Bou, Joan Cros, Jaume Pahissa i Marià Pérez-Terol. Aprovà la constitució de comitès del partit a Lleida, Balaguer, Tàrrega, Figueres, Blanes, Reus, Tortosa, Valls, Arenys de Mar, Malgrat, Sant Cugat i Santa Perpètua de Mogoda. Al mes d’agost es féu una assemblea per canviar el nom del partit: la denominació de Partit Republicà Progressista obtingué 130 vots, la de Partit Republicà Liberal 60 i 220 foren en blanc.
A la primeria de 1932 el partit es dividí per donar lloc al Partido Republicano Conservador (Maura) i al Partido Progresista (Alcalá Zamora). A Catalunya no es produí la divisió i el partit, sota el lideratge de Solà i Cañizares, la presidència de Josep M. Marquès i Sabater i Marià Pérez-Terol com a secretari, ingressà a la Lliga Regionalista (29/X/1932). Tenia una secció juvenil dirigida per Sanahuja, una de femenina dirigida per M. Cinta Cuevas de Busquets i una d’escolar, el responsable de la qual era Jaume Llanaras.