El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana.
FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal. L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà. El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya. L’Assemblea, celebrada paral·lelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid, que formalitzà l’aparició del partit.
Entre l’Assemblea de Reus i la de Madrid, a Catalunya es dugué a terme una intensa campanya de propaganda de la nova organització. Només a les comarques tarragonines, per exemple, es crearen, en un any i mig, una junta provincial del partit i 46 de municipals, totes estables, i altres 26 localitats enviaren comissions als actes més importants d’FR celebrats a la província. Al juny de 1897 es constituí la primera junta provincial de Fusió a Barcelona. Al juliol es creà la de Lleida. Aquell mateix mes, la secció d’organització de la Comissió directiva d’FR a la província de Barcelona (Josep Roca i Roca, Joan Salas Antón i Climent Selvas, tots lligats anteriorment al centralisme salmeronià) cridà a la formació de les juntes municipals d’FR. Al capdavant de la comissió permanent barcelonina del partit hi havia també un veterà salmeronià, Tiberio Ávila. El procés d’organització arreu del país fou impulsat per les gires propagandístiques de Nicolás Salmerón i, en menor mesura, de Miguel Morayta. Al desembre de 1897 tingué lloc la primera reunió conjunta de les juntes provincials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, que, en la pràctica, esdevingué l’embrió de la direcció catalana conjunta del partit. Tot i que Fusión esdevingué, amb diferència, l’organització republicana més gran de finals de segle, no pogué evitar les dificultats de coordinació i els debats interns motivats per l’alternativa estratègica entre el retraïment o la participació electoral.
Fusión recollí el bagatge de capçaleres periodístiques de les diverses formacions que hi convergiren. La Publicidad continuà essent l’òrgan més important del republicanisme unitari. Entre les capçaleres comarcals preexistents destacà El Demócrata (Mataró). També van néixer noves redaccions, des de Girona (amb el Boletín Republicano de la Provincia de Gerona, abril de 1897-octubre de 1898), fins a Tortosa (amb El Eco de la Fusión, 1898-1903).