Els seus adherents foren els antics combatents en els Terços de Requetès i familiars addictes al règim (assumí el foment i la defensa dels principis del Movimiento Nacional). Amb l’esquerranització del carlisme, l’Hermandad defensà el tradicionalisme col·laborador del franquisme i partidari de la promoció dinàstica de Don Alfons de Borbó-Dampierre. Tingué delegacions a Tortosa, Gandesa, Vinaròs, Sant Mateu i Morella i es beneficià de suport oficial, ja que la Delegación Nacional del Movimiento nodrí de fons l’organització. En arribar la democràcia impulsà inicialment una associació el 1975, el Frente Institucional, i des de 1976 el Partido Social Regionalista (Unión Institucional).