Juntas de Defensa del Carlismo

Agrupació política carlista sorgida en diversos indrets d’Espanya el 1962, que pretengué d’aplegar al seu voltant els antics militants integristes i “carlooctavistes”.

Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma. En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella [RE.NA.CE] i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista. Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes (octubre 1964) i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá (impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic). El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a RE.NA.CE. Les altres, colonitzades per agents dels cossos deseguretat, es convertiren en una policia paral·lela associada als Guerrilleros de Cristo Rey.