Pretengué d’establir un poder popular català. En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme. Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans (amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià). Dirigents: Joan Josep Armet, Josep M. Aluja, Jordi Roure, Josep M. López Llaví i Ricard Salvadiego. El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors. Edità Via Fora! i la revista teòrica Procés Obert.