Preconitzà la creació d’un Front Patriòtic que reivindiqués la unificació dels Països Catalans, la independència nacional, la protecció dels interessos dels treballadors del poble català i la defensa de totes les formes de lluita. Després d’haver-se abstingut de participar en les eleccions autonòmiques de 1988, en les eleccions europees de 1989 presentà la candidatura Catalunya Lliure (16.032 vots a Catalunya). Fou implantat a Catalunya, País Valencià i Mallorca. Mantingué relacions amb la Coordinadora Obrera Sindical, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i amb l’organització juvenil Maulets. Dirigents: Josep Guia, Jordi Moners, Josep Aixalà, Salvador Balcells i Pere Ros. A l’agost de 1989, en una assemblea celebrada a Prada de Conflent, acordà dissoldre’s “en favor de la construcció de Catalunya Lliure”. Publicà La Veu de la Terra (1987-1989).