Definit com Grupos Autónomos de Combate, s’orientà a la propaganda i a l’“agitación armada” en “apoyo a las luchas del movimiento obrero más radical”. S’inscrigué confusament en el món ideològic del consellisme i del situacionisme. Esdefiní com una organització comunista revolucionària i tingué simpatia per l’acció directa i l’activisme anarquista (Quico Sabaté). Realitzà diversos atracaments i publicà textos a Ediciones Mayo 37 i dos números de Conspiración Internacional Anarquista (1973). A l’agost de 1973 es dissolgué com a organització politicomilitar i al setembre diversos militants foren detinguts i un d’ells, Salvador Puig Antich, fou executat al març de 1974. Els membres més representatius del grup foren Santi Soler Amigó, Oriol Solé Sugrañes, Xavier Garriga i Josep Lluís Pons Llobet. A la presó, els reclusos del MIL es constituïren en Grupo Autónomo de Combate (setembre de 1973), sota els principis de “ni mártires, ni juicios, ni cárceles, ni salarios”. El 1974, a França, el Grupo de Acción Re-volucionaria Internacionalista es declarà successor del MIL.