A partir de 1976 el seu grup català prengué el nom d’Oposició d’Esquerres al Partit Socialista Unificat de Catalunya. Com a alternativa al franquisme preconitzà un sistema democràtic basat en una aliança antioligàrquica i antimonopolista. Reconegué el dret d’autodeterminació i defensà una estructura federal de l’Estat. El 1977 esdevingué Partido Comunista de los Trabajadores. Edità La Voz Comunista (1973-1977) i l’OPE al PSUC publicà Lluita Comunista.